ACN Barcelona – L’excap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra que va investigar un dels mossos que escortava el president Carles Puigdemont a Bèlgica ha assegurat aquest dimecres que no hi ha gairebé cap constància objectiva que aquest sergent treballés com a assessor del Departament d’Interior. L’intendent Toni Rodríguez ha afirmat que Lluís Escolà va ajudar Puigdemont a fugir a Bèlgica i després va enllaçar baixes, permisos i vacances per no tornar a fer de mosso. El juliol del 2018 va ser designat assessor en sistemes de seguretat, cosa per la qual, segons Rodríguez, no tenia formació. A més, fins el març del 2019 va viatjar sovint amb Puigdemont, i els informes que feia com a assessor eren de poca qualitat, segons ell.
Rodríguez, ara relegat a la comissaria de Rubí, ho ha dit a l’Audiència de Barcelona en la primera sessió del judici contra Escolà i contra l’exconseller d’Interior Miquel Buch per malversació i prevaricació. Buch s’enfronta a 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació i Escolà a quatre anys i mig de presó i 23 d’inhabilitació.
Segons aquest intendent, que és la base del relat de la fiscalia, Escolà era un escorta expert i respectat al cos, cap operatiu a la unitat de la Presidència de la Generalitat, cosa que li donava molta autonomia. També van constatar que tenia molta confiança i fins i tot “intimitat” amb l’expresident Puigdemont, i molta afinitat amb les tesis independentistes, que no amagava a les xarxes socials.
Segons la fiscalia, Escolà i dos agents més van escortar Puigdemont fins a Brussel·les el 29 d’octubre del 2017, d’amagat dels comandaments del cos. La Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos li va obrir un expedient disciplinari. A partir de llavors, va encadenar vacances i permisos. El gener del 2018 es va prendre la mesura cautelar de traslladar-lo de l’àrea d’escortes a la comissaria de Martorell (Baix Llobregat), però va seguir amb permisos i vacances fins el 12 de març. Rodríguez ha explicat que l’exalcalde de Girona i exdelegat d’Interior a Girona Albert Ballesta va arribar a trucar a l’aleshores cap dels Mossos sota el 155, Ferran López, per concedir una excedència a Escolà, cosa que López va denegar. Aleshores Escolà es va agafar la baixa mèdica i no va arribar a treballar mai a Martorell.
Segons la fiscalia, entre desembre i febrer Escolà va viatjar almenys tres cops a Bèlgica i un cop a Dinamarca, segons les dades facilitades per companyies aèries als Mossos. Això va generar certa “incomoditat” al cos.
El 19 de juny, l’advocat i diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas va dir públicament que s’havia de fer “alguna cosa” per garantir la seguretat de Puigdemont a Alemanya, on residia provisionalment mentre es resolia la causa judicial oberta en aquell país des del març del 2018. Tres dies després el mateix Puigdemont va demanar formalment que els Mossos l’escortessin a Alemanya i Bèlgica, com a prerrogativa dels expresidents de la Generalitat. El 25 de juny, Buch va viatjar a Berlín i es va reunir amb Puigdemont. El 2 de juliol, la consellera Elsa Artadi va assegurar que els Mossos protegirien Puigdemont. No obstant, el Ministeri de l’Interior va denegar la petició pocs dies després. El 12 de juliol, Puigdemont va poder abandonar Alemanya i tornar a Bèlgica.
<strong>Nomenament com a assessor</strong>
El 19 de juliol, amb el nou Govern de Quim Torra després del 155, el llavors director de la Policia, Andreu Joan Martínez, va tancar l’expedient d’Escolà i el va sancionar amb la pèrdua definitiva del seu lloc a l’àrea d’escortes, però el va traslladar a la seu central d’Egara, a la Comissaria General de Recursos Operatius. Això, segons Rodríguez suposa que la infracció “greu” es va saldar amb una sanció més “benèvola” que la mesura cautelar.
L’endemà es va activar l’última de les nou places d’assessor que el conseller Buch encara no havia designat. Com que la plaça havia trigat a proveir-se, havia tornat al Departament de Presidència, cosa que va fer perdre l’assignació pressupostària. La nova plaça d’eventual es va haver de cobrir pressupostàriament amb el sou d’un investigador i un agent de seguretat ciutadana de Ciutat Vella.
El 27 de juliol es va publicar el nomenament d’Escolà com a assessor del conseller en matèria de sistemes de seguretat. Escolà va agafar l’alta mèdica i el 30 de juliol va prendre possessió del càrrec. No obstant, fins i tot aleshores no va anar a la seu del Departament, sinó que era a París i Bèlgica protegint a Puigdemont. El 2 d’agost, la secretària d’Estat de Seguretat va recordar per carta la suspensió automàtica de les funcions i els càrrecs públics de Puigdemont, declarat en rebel·lia judicial.
La fiscalia creu que l’objectiu del nomenament era, “únicament, procurar des del Govern, i amb càrrec als fons públics, un servei d’escorta permanent a Puigdemont, declarat processat rebel”. Rodríguez ha explicat que l’entorn d’Escolà i membres de l’àrea d’escortes es van sorprendre del seu nomenament com a assessor d’Interior perquè no tenia formació ni experiència professional en matèria de sistemes de seguretat.
El ministeri públic no té constància de vacances o baixes d’Escolà entre el 27 de juliol del 2018 i el 13 de març del 2019, quan va deixar de ser assessor. “No consta la presència de l’acusat al Departament d’Interior ni un sol dia”, continua el ministeri fiscal, que argumenta que Interior diu que els assessors no estan subjectes a registre de control horari. Així, no consta que tingués telèfon, ni ordinador ni taula, ni tampoc no va accedir a la intranet, ni tenia agenda de feina ni va enviar correus, durant mesos.
La fiscalia acredita en aquest temps una vintena de viatges “amb ple coneixement i aquiescència de Buch” per protegir el “processat rebel Puigdemont”. En definitiva, segons l’escrit, dels 224 dies que Escolà va tenir el càrrec d’assessor, va estar a l’estranger 103 dies i de 20 se’n desconeix la seva ubicació.
També apunta que Escolà va “aparentar l’elaboració d’una sèrie d’estudis i informes” per a Buch, uns treballs que són de temes absolutament variats, sense registre d’entrada i nomes un està signat pel seu autor. Tots són curts i estan “plens de generalitats”, amb informacions de “caràcter bàsic” i continguts extrets d’internet, segueix la fiscalia. De fet, Rodríguez ha dit que ell va fer que diverses unitats especialitzades dels Mossos analitzessin la qualitat tècnica dels informes i van concloure que eren pobres.
A més, segons Rodríguez, la feina d’escorta dificultaria fer informes, i molts d’aquests van ser elaborats durant estades d’Escolà a Bèlgica.
D’altra banda, també han declarat dos subinspectors, un de la unitat central anticorrupció, depenent de la DIC, que ha confirmat la declaració de l’intendent Rodríguez, i un altre de l’àrea d’escortes de Presidència. Aquest últim ha explicat que en més d’una ocasió van escortar el president de la Generalitat a l’estranger sense arma reglamentària. Per últim ha declarat un altre sergent de l’àrea d’escortes.
L’última testimoni en declarar ha estat l’exdirectora general de Funció Pública Pilar Sorribas, que ha confirmat que ella va avalar la creació del càrrec d’assessor d’Interior en matèria de sistemes de seguretat, perquè complia els requisits legals, i ningú va impugnar-lo. Ha explicat que no va suposar cap increment pressupostari, tot i que es van haver d’anul·lar dues places de mosso. També ha dit que Interior només tenia 9 dels 144 eventuals de tot el Govern.
<strong>Inici del judici</strong>
Abans dels testimonis, a l’inici del judici, la fiscalia i les defenses han presentat les qüestions prèvies. La fiscalia ha volgut aportar un article d’un diari i unes declaracions públiques de l’exconsellera de Presidència Meritxell Budó on deia que Buch seria jutjat per fer la seva feina i donar protecció a Puigdemont. El tribunal ha denegat totes les peticions.
Aquest dijous està previst que declarin més mossos, així com Andreu Joan Martínez, director general de la Policia en el moment dels fets; Brauli Duart, secretari general d’Interior aleshores; i el cap de gabinet de Buch. Per divendres es preveu la declaració, entre altres, de l’expresident Puigdemont a través de videoconferència, el seu amic i empresari Josep Maria Matamala i l’inspector en cap de l’àrea d’escortes dels Mossos. També està previst que es presentin les proves pericials i documentals. El judici farà una pausa fins al 13 de juliol, quan declararan els dos acusats i la fiscalia farà el seu informe final. L’endemà s’acabarà el judici.
Buch ha arribat poc abans de les 10 del matí acompanyat de la seva parella i els seus dos fills. Ha estat rebut, animat i aplaudit per diversos càrrecs de Junts com Jordi Turull, Laura Borràs, Míriam Nogueras, Neus Munté, Jordi Martí, Damià Calvet o Jaume Giró, entre altres. També hi havia presència d’ERC, amb Teresa Jordà i Carme Forcadell, però no hi havia presència oficial d’altres entitats independentistes. L’altre acusat, Lluís Escolà, ha entrat molt més aviat i ha passat desapercebut.
