ACN Barcelona – El jutjat número 15 de Barcelona ha decretat que les 505 treballadores de la llar que van denunciar la plataforma Clintu tenien una relació laboral amb l’empresa. Cinc mesos després que arrenqués el judici, el magistrat ha certificat l’opinió de la Inspecció de Treball que ja va determinar que Clintu no feia d’intermediària sinó que organitzava i prestava el servei de neteja. La decisió no és ferma i l’empresa pot presentar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si les instàncies judicials superiors emeten una sentència en el mateix sentit, l’empresa haurà de pagar 1,29 milions a la Seguretat Social per les cotitzacions que deu per no donar d’alta les treballadores entre desembre de 2014 i febrer del 2019.
La defensa de les empleades van assegurar al judici que les netejadores, que són dones, de més de 45 anys i la majoria de les quals estrangeres, no tenien capacitat de negociar les condicions i sovint eren de perfil vulnerable per edat o origen. Al seu torn, Clintu va negar cap vinculació amb elles i defensaven que només “facilitaven” el contacte entre les parts.
Ara, el jutge ha reconegut la “relació laboral” entre treballadores i plataforma perquè “hi ha indicis d’alienitat”, ja que les netejadores “no assumeixen el risc i la ventura de l’activitat, sinó que correspon a l’empresa”. El text detallat que era Clintu qui organitzava l’adjudicació, validava i confirmava la prestació dels serveis. El jutge també apunta que qualsevol retard o falta de presentació del netejador es gestionava a través de Clintu i no entre el client i el treballador.
“La valoració és molt positiva. Vam iniciar a cegues i després vam veure que hi havia moltes més afectades de les que pensàvem. Moltes persones tenien desconeixement total que la seva relació laboral no estava regularitzada. Ara moltes d’elles podran accedir a prestacions i jubilar-se. La sentència ha sigut un èxit total”, ha assegurat en declaracions a l’ACN, Montse Arcós, advocada del gabinet jurídic de CCOO, que ha portat la defensa de part de les treballadores afectades.
Alhora, la sentència assegura que l’aplicació permetia valorar els serveis prestats per les netejadores i que l’empresa s’havia posat en contacte “amb les que acumulaven incidències, sol·licitant explicacions i avisant que se’ls bloquejaria l’accés a la plataforma”.
A l’hora de fixar el preu, la plataforma en suggeria un per mitjà d’un algoritme en una franja limitada d’entre 9 a 25 euros l’hora. Clintu establia recàrrecs en cas que els serveis es prestés fora de la primera zona de transport de Barcelona. A més, els horaris de feina estaven delimitats de 8.00 a 22.00 hores.
El relat del magistrat assegura que una “prova de la submissió a una organització empresarial” és que el client no pot determinar el mínim de temps treballat, que és de dues hores. Tampoc són els netejadors els que fixen els límits temporals per cancel·lar els serveis, i hi ha unes penalitzacions determinades per l’empresa.
