No en teníem prou amb la provocació i humiliació que per si sola representa la celebració de la cimera a Catalunya, que el “progressista” govern espanyol de PSOE i PODEMOS ens ha obsequiat també amb l’atac a una competència de la Generalitat, que suposa una flagrant vulneració d’una llei espanyola i un nou menyspreu i afront del cos de policia de Catalunya.
Malauradament aquest escarni extra ha passat desapercebut pels mitjans de comunicació nostrats, fins i tot els de línia ideològica independentista, i en el cas de les institucions jo m’atreviria a dir que ha estat conscientment silenciat perquè no em crec que cap dels nombrosos assessors jurídics de què disposen no els hagin alertat d’aquesta ofensa.
L’ultratge consisteix en la coneguda decisió del govern espanyol de blindar la cimera de la concentració independentista que hi ha convocada al mateix lloc i hora amb antiavalots de les UIP de la policia espanyola, concretament del CNP, 120 dels quals desplaçats de fora del territori català.
Cal recordar que la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol (norma espanyola perquè el Parlament no té competència per aprovar lleis orgàniques i integrant de l’anomenat bloc de constitucionalitat) estableix, en el seu article 164.5 (no vetat per la sentència 31/2010 del TC), que el cos policial que té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i que exerceix totes les funcions pròpies d’un institut policial en l’àmbit, entre d’altres, de la seguretat ciutadana i l’ordre públic, és la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
I en el mateix sentit, cal tenir present que una llei catalana, no anul·lada i per tant plenament operativa, com és la Llei 10/1994, d’ 11 de juliol, disposa que és el Cos de Mossos d’Esquadra el que amb caràcter de policia ordinària i integral actua en tot el territori de Catalunya i exerceix, entre d’altres, les funcions de protegir les persones, les manifestacions i els béns, mantenir l’ordre en grans concentracions humanes i en general l’ordre públic i vigilar els espais públics (arts. 9 i 12.1 a), b), d) i e).
Cap jurista amb un mínim de competència podria qüestionar les normes esmentades a l’empara de la llei orgànica 2/1986, de 13 de març, atesa la manifesta abrogació d’aquesta per una norma posterior amb el mateix rang, com és la 6/2006; però fins i tot durant la vigència d’aquesta norma una actuació com la denunciada tampoc seria lícita perquè l’article 46 la preveu exclusivament per a un supòsit de manca de mitjans i sempre prèvia demanda de les autoritats de la Generalitat (interpretació reforçada pel mateix preàmbul, on s’estableix que les vies d’auxili i cooperació responen als supòsits d’insuficiència de mitjans que poden concórrer en algunes CCAA).
Arribats a aquest punt, les preguntes que em plantejo són les següents: per què el govern de la Generalitat, o el conseller d’Interior o el director general de la Policia, no ha denunciat aquesta invasió competencial i aquesta humiliació al cos de Policia de la Generalitat i ha emprès totes les actuacions que estiguin al seu abast per a tractar d’impedir el lesiu propòsit del govern espanyol “progressista i aliat”? Per què la Prefectura, com a òrgan de màxim rang jeràrquic del Cos, no ha denunciat aquest nou atac que s’està a punt de produir? Per què els sindicats, amb tot el personal alliberat i les subvencions de què disposa, no han obert la boca?
La resposta segur que la saben els lectors: covardia, complicitat i incapacitat de respondre amb fermesa i determinació als incessants greuges que ens dirigeixen les autoritats de la metròpoli i amb els que només podrem acabar d’una manera, que és amb la independència de la nostra nació i que només podrem aconseguir de forma unilateral.
VISCA CATALUNYA LLIURE !
Mosso d’Esquadra
Llicenciat en dret
Membre fundador del col·lectiu independentista Guilleries
