La de Josep Tarradellas és una figura fonamental en la història recent del país. Fonamental i també polèmica ja des de l’inici mateix de la seva carrera pública. Sovint, però, la mirada a Tarradellas s’ha fet de manera parcial o enfocada a determinats episodis de la seva vida política, com el seu paper a la Guerra Civil, el nomenament com a president de la Generalitat i el desenvolupament d’aquesta tasca a l’exili; o el seu retorn a Catalunya i les relacions amb la presidència del govern espanyol i l’admiració d’un cap de l’estat que arrelava el seu nomenament en el franquisme.
L’historiador Joan Esculies (Manresa, 1976) ha estudiat la trajectòria de Josep Tarradellas per a escriure’n una biografia monumental per la seva documentació, abast i capacitat analítica, que mostra no només els fets més detallats de la vida política i personal del personatge, sinó els principis i la “filosofia del tarradellisme i el perquè de les seves opcions, que han generat tanta controvèrsia”. És aquesta, sens dubte, una biografia perfectament equiparable a les sempre lloades biografies del món anglosaxó, i que aporta, de manera probablement definitiva, una perspectiva global no només de Tarradellas, sinó de la història recent de Catalunya.
Personatge contradictori
Joan Esculies inicia el seu treball amb un seguit de cites sobre Tarradellas que permeten copsar com era vist: virrei, conservador, rancorós, un gran espanyol, tarannà de dictador, pragmàtic i amb sentit comú, mostra d’astúcia i prudència política, un home d’Estat o algú que tenia el do de fer cas omís de tothom, organismes i persones. Aquestes són algunes de les definicions textuals de Tarradellas que donen pas a la seva biografia.
Tot i que no tenia una innata vocació política Josep Tarradellas (Cervelló, 1899- Barcelona, 1988) va ocupar sempre els més alts càrrecs de responsabilitat. De saltataulells (dependent de botiga) va passar a ser un exitós home de negocis. Com a brillant organitzador va col·laborar amb Francesc Macià com a secretari particular i conseller. Esculies en destaca “el tacte i la meticulositat” que el farien diputat per ERC, i més tard ocupar un paper destacat durant la República i la guerra civil, fins al definitiu enfonsament militar i la lluita del mateix govern republicà espanyol contra la Generalitat.
Josep Tarradellas, com tant altres, va patir la duresa de l’exili i va organitzar la “gestió de la derrota” entre els anys 1939 i 1944. Es tractava d’ajudar a les persones, però també de recompondre el seu partit i les estructures polítiques de la Generalitat a l’exili, fins que el 1954 és nomenat nou president de la Generalitat en substitució de Josep Irla, càrrec que ostentarà fins a les eleccions de 1980, un cop retornat a Catalunya amb la Generalitat restablerta.
Trajectòria polèmica
La trajectòria de Josep Tarradellas va ser sempre polèmica. El seu nomenament com a president en substitució d’Irla va generar contradiccions legals i malfiances i disputes entre els diferents sectors de l’exili català, especialment a Mèxic (més tard també tindria problemes i malfiaria de l’oposició a l’interior de Catalunya, de la que n’estava allunyat generacionalment i no controlava directament). Tarradellas va lligar la seva persona a la mateixa Generalitat i va exercir sense concessions innecessàries la seva presidència, convençut que ningú més que ell encarnava la continuïtat de la institució. A la Generalitat, a la seva pervivència, hi va dedicar el president Tarradellas tota la seva capacitat de treball i també la seva fortuna personal, a costa del seu prestigi, de les moltes amistats que es van quedar pel camí i, fins i tot, de la seva salut i la seva pròpia família, que va patir les dificultats materials i emocionals d’aquells temps.
Qualsevol persona o entitat que Tarradellas cregués que podia erosionar el seu paper com a President o la representativitat de la institució de la Generalitat a l’exili, ja es tractés d’Òmnium Cultural o de l’Abadia de Montserrat. Tot sovint l’enemistat havia començat amb una relació de proximitat i respecte, com els casos de Manuel Ortínez o Jordi Pujol, però la personalitat aspra i egocèntrica de Tarradellas el portaven a desconfiar de tothom i atribuir-los foscos interessos. Josep Tarradellas demanava adhesions personals.
Restabliment de la Generalitat
El retorn a Catalunya de Josep Tarradellas un cop mort el dictador Franco, passava pel restabliment i reconeixement polític de la Generalitat com a institució i el seu President com a màxim representant. El relat que en dibuixa Joan Esculies d’aquells anys és certament apassionant, dels anys de “desbrossar el camí” el 1976 i 1977, amb les trobades amb el Consell de Forces Polítiques on hi havia figures com Pujol, Raimon Obiols, López Raimundo o Josep Pallach, fins a la voluntat d’assumir un paper més enllà dels mateixos partits polítics i entitats sindicals, a l’estil del seu admiradíssim Charles de Gaulle; fins al retorn definitiu el 1977. Tarradellas va establir bona sintonia amb el llavors president del govern espanyol Adolfo Suárez i també amb el rei Joan Carles, que, també, van saber utilitzar la legitimitat que ostentava el president de la Generalitat de Catalunya en profit del canvi de règim.
Entre Macià i De Gaulle
Esculies situa els presidents Francesc Macià i Charles De Gaulle com els grans referents de Josep Tarradellas. D’ella va aprendre “el poder de la imatge, el do de comandament polític, el presidencialisme i el sentit d’Estat”. Això el va portar a “emfatitzar i inventar facetes de la seva vida”, somatitzar la política fins a emmalaltir quan no se sortia amb la seva o no dir grans mentides però sí moltes mitges veritats.
L’excel·lent treball documental i analític de Joan Esculies, que ha requerit onze anys d’investigació i dos d’escriptura, ens presenta un Josep Tarradellas en tota la seva complexitat, amb llums i ombres posades en el context de la història i dels seus contemporanis, que revelen que, efectivament, el president Tarradellas va ser “una de les figures polítiques més eminents i polèmiques de la història de Catalunya”.
Tarradellas, una certa idea de Catalunya. Joan Esculies. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2022. 1186 pàgines. 25,00 €
