Creus de terme 3
Tercera part
En acabar de la feina va marxar de seguida a buscar l’auto. S’hi va aturar davant amb les claus a la mà i se’l va mirar amb dubtes mentre rumiava sobre això de la finitud de la vida. Li sonava a límit, a acomiadament. No m’agrada gens la por. Mai en ma vida he pres consciència de la mort, de veritat prefereixo la inconsciència de la finitud com a motor per deixar rastre.
Incapaç de treure’n l’aigua clara, la confusió i la por se li van enganxar al cap com una maledicció. Incòmode va engegar el motor, quina altra cosa podia fer. Li convendria un whisky si no hagués de conduir. Abans de posar la primera, s’hi va aturar per comprovar si el cinturó el tenia ben cordat i si els airbags havien estat revisats. No ho has vist adés, per què coi ho tornes a mirar, quantes ximpleries, es va censurar amb ràbia. Per fi, un cop convençut que tot anava bé, va conduir cap a casa. Amb un moviment exigu a eixa hora, amb sort hi seria de seguida. Li calia dormir força hores, tant de bo no tingués insomni ni malsons eixa nit.
No conduïa de pressa. La finor i les vibracions del motor el relaxaven alhora que sentia pesadesa en les parpelles. Quina murga que li vingui tanta son just llavors. Va sacsejar el cap a banda i banda; torna, vinga obre els ulls, es digué. Un, dos i tres, es va treure la teranyina que l’atrapava. Hauria aturar-me i prendre un cafè ben carregat, puc fer mal a algú si m’adormo. Sí, hauria de fer-ho. Vaja, home, pel que em queda, prefereixo continuar. Fixa't que en uns minuts sóc a casa, es deia. Podria parar a deixondir-me però per un trajecte tan curt no podia estar-me fins al final dels temps. Per això va tensar els músculs de la cara, va posar la ràdio, va obrir les finestretes ben obertes fins que es notés la rasca i va buscar música rock. Per sort en va trobar una mentre que anava dominant bé el cotxe. Estic bé, em sento prou segur…
Continuarà…
Joan Guerola
