“La seua bandera no és la senyera, és la ignorància”, és la contundent frase que va llençar ahir Mònica Oltra (Compromís) als diputats del PP que van portar a les Corts Valencianes una moció per negar l’existència dels Països Catalans. És curiós que malgrat tenir majoria absoluta els populars perdin el temps amb aquestes mocions. Avui Mònica Oltra ha provocat la suspensió del plenari després de negar-se a abandonar la cambra tot i l’ordre d’expulsió del president d’aquesta. Oltra s’estava defensant una vegada més dels insults de diputats del PP com ara Rita Barberá. El problema de tot plegat és que les sancions mai cauen al bàndol popular.
En relació al País Valencià també, hem vist en les darreres hores la candidata designada pel PSOE, Elena Valenciano passejar-se pel barri del Cabanyal de València, que està en lluita des de fa anys contra l’administració de Rita Barberá (PP) per no desaparèixer. Precisament ara se’n recorden del Cabanyal al PSOE. La mateixa candidata afirmava fa uns dies que Jesucrist, el Che i Felipe González estaven al mateix nivell, i amb la Bíblia socialista a la mà afirmava que “no és temps d’aixecar fronteres”. Hem de suposar que es referia a les que té el govern espanyol a Ceuta i Melilla. Amb tot aquest compendi de declaracions al rebost de la candidata, un pot arribar a comprendre el perquè se l’han tret de sobre.
Pel que fa al Partit Popular, el nerviosisme creix després de conèixer-se la imputació del director de La Razón, Paco Marhuenda. Atacar Catalunya no sempre surt gratis. El cas de les fotografies publicades pel rotatiu dels 22 jutges favorables a la consulta, la gran majoria de les quals eren del DNI d’aquests –per tant, delicte-, li ha valgut de moment una imputació al bufó de la Moncloa.
Malgrat això, el PP ha seguit augmentant els decibels contra el Principat amb el ja clàssic discurs catastrofista. Els interessa que el debat es redueixi al simplisme màxim de l’afirmació “Cataluña va a salir de la UE y será un país tercero…” = empobriment total i tot un seguit de desgràcies maximitzades. Però a Catalunya el debat ja ha començat a anar més enllà d’aquesta fàcil sentència. Tothom assumeix que segurament passarà alguna cosa, i l’interès passa a centrar-se ara en com es resoldria l’atzucac temporal, quines vies i fórmules hi ha i, sobretot, què és el que realment convé més a Catalunya (i a Espanya, en el fons) en relació a la UE. Com veuen, el debat sincer i l’exposició dels arguments, com la cerca de solucions, sempre provenen del cantó sobiranista.
I 3, 2, 1… comença la campanya electoral per a les eleccions europees, on com poden comprovar, Catalunya serà l’eix central de tots els discursos durant aquests dies. Asseguin-se al sofà i gaudeixin-ne. O millor, vagin a votar democràcia el 25 de maig.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
