El discurs de Mariano Rajoy en el debat anual de política general espanyol ha dedicat els últims deu minuts a Catalunya. Com en els bons concerts, l'espectador ha hagut d'esperar al final per escoltar els clàssics per poder acabar en alt i sortir content. I en aquest cas, no ha defraudat a la majoria d'espectadors al Congreso: els diputats del PP, com si fossin en un espectacle musical, han aplaudit nou vegades en aquests últims deu minuts. El rockstar Rajoy ha repassat els greatest hits de l'argumentari espanyol per vetar la consulta sense cap novetat i l'entregada audiència li ho ha agraït aplaudint-li els millors moments:
“La Constitución dice que el conjunto de los españoles son los que deciden el futuro de España. Esto es la soberanía nacional”.
“Nadie unilateralmente puede privar al conjunto del pueblo español el derecho a decidir sobre su futuro. Ni el gobierno”.
“Ese referendum no se puede celebrar, no es legal”.
“Que nadie decida por el conjunto del pueblo español”.
“Esto es un estado de derecho”.
“No se asegura el futuro de Cataluña con aventuras y sembrando incentidumbres… Voy a pelear por el progreso y bienestar de los catalanes”.
“España es una única nación, con una memoria y un patrimonio comunes”.
“Por esto queremos la unidad, para honrar nuestra historia y garantizar el futuro”.
“El mercado capital y humano de 47 millones de personas. Eso es España”.
Els opinadors polítics malden aquest dimarts per trobar novetats, símptomes de voluntat de diàleg, més arguments o un tímid canvi d'estratègia per mirar de seduir Catalunya i fer baixar el soufflé. Res més lluny de la veritat. Com a mínim de portes enfora, de cara a la ciutadania, cap canvi d'actitud. Ha apuntat la possibilitat de canviar la Constitució, sí, però només perquè la pròpia Carta Magna ho recull, però també recull que per modificar-la es necessiten tres cinquenes parts del Congreso. I això sí que no ho ha garantit Rajoy. Cap novetat.
Tampoc ha aportat res de nou el fet que hagi proclamat que “España, unida, funcionará mejor”. Ni és nou -només cal recordar el una, grande y libre franquista- ni es tracta de cap mesura concreta per apropar Catalunya a l'Estat. Que ningú intenti veure cap brot verd en l'actitud espanyola, continuen esperant a veure quant temps durarà la resistència catalana.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
