Aquest diumenge Catalunya ha viscut l’apoteosi del futbol. El Barça ha guanyat a l’estadi del Real Madrid 3-4 i s’ha apropat al lideratge de la lliga amb una espectacular actuació d’Iniesta i de Messi. No és l’objecte del Dietari 2014 parlar de futbol o d’algun altre tema esportiu si no és que té alguna relació amb el procés sobiranista, que sí que es correspon plenament. Tanmateix, per si encara ningú els ha piulat l’esdeveniment, o no han encès encara el televisor, en tres línies tenen un perfecte resum del que necessiten saber del tall estrictament esportiu i, ho dic de passada, un breu exemple del que hauria de ser l’estil periodístic escrit esportiu, avui segrestat per la mediocritat més pura. Si nó, poden fer com Cesc Fàbregas i aïllar-se amb uns auriculars dels càntics de l'espanyolisme recalcitrant, tal i com poden comprovar en el seu darrer spot.
Qui segur no se'n deslliura és la cantant Shakira, la xicota del jugador del Barcelona Gerard Piqué, amb qui han tingut un fill a quin han volgut posar el nom d’una bella ciutat italiana, i una coneguda marca de gomes d’esborrar escolars: Milan. Shakira Isabel Mebarak Ripoll, és el nom complet d’aquesta artista colombiana amb ascendència materna catalana, un fet que no costa massa de trobar a sudamèrica. La famosa cantant ha decidit fer com han fet tants i tants cantants de prestigi o no de dins i de fora de Catalunya i ha versionat la mítica cançó de Sau Boig per tu, en català. Si fan una cerca simple a la plataforma musical Spotify trobaran un bon grapat de versions de diversos artistes de la cançó d’amor més universal en llengua catalana.
La reacció de l’espanyolisme a la xarxa ha estat furiós. D’insults n’hem llegit de l’alçada d’un campanar, plens d’un odi desmesurat. La ignorància encegant els ulls de molts espanyols que es passen el dia escoltant cançons en anglès, o en d’altres llengües que no entenen. Perquè quan la Shakira canta en anglès, o introdueix versos en llengües africanes a la famosa cançó Waka-Waka ningú no es queixa? Als espanyols només els bull la sang quan apareix el català en escena. Mentrestant nosaltres vinga a empassar-nos programes de música de televisions espanyoles, assumint com a normal que ningú no canti mai en català, en gallec o en basc. Com que donaven per fet que el català i la Nació catalana quedaria finalment extingida amb les dictadures del segle XX, veuen malament que ens atorguem el dret a emprar-lo, i menys que ho faci “una de fuera”. Al final per Nadal acabarem cantant “El 25 de diciembre, humo, humo, humo”.
El seny, que no l’immobilisme, ens diu que la millor solució a la catalanofòbia que pateix Espanya, és la independència de Catalunya. Un cop aquesta es produeixi, quan els anys curin la malaltia que pateix aquest trist Estat al que seguim encadenats, les coses es veuran des d’una perspectiva més universal i sense la toxicitat dels arguments de les ments simples (aquí, al Principat també en tenim unes quantes). El resultat de tot això serà que finalment l’Estat espanyol ens respectarà realment. Es fa estrany concloure que vist que dins d’Espanya és absolutament impossible que mai siguem respectats, ens cal la independència perquè l’Estat baixi del núvol imperialista en el que viu instal·lat des del segle XVI i ens tracti d’igual a igual. Sí, a part de la castellana, a dins l’Estat i a la resta del món hi ha milers de cultures diferents tant o més interessants que la de l'altiplà del Sistema Central de la Península Ibèrica.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
