“Però si algú tingués la temptació d’acceptar un acord amb l’excusa d’una petita millora en l’oferta presentada per l’Executiu espanyol, que no comptin amb Esquerra”
Aquestes paraules, estretes del darrer article del President d’ERC, Joan Puigcercós, mostren una ferma voluntat dels republicans de plantar-se si el nou finançament no garanteix el compliment de l’estatut, una fermesa que molts trobaven a faltar, malgrat que alguns s’entesten a posar a Esquerra contra les cordes.
El suport de Carod i la seva gent a favor de la candidatura de Puigcercós, la manera de fer-ho, sense filtracions, ha deixat alguns tocats. El que semblava impossible en el partit de Macià i Companys però habitual al PSC i CiU, s’ha produït per malastrugança d’alguns.
Fins i tot ha trencat els esquemes a un home de semblant tranquil i que hibernava a Puigcerdà a l’espera del moment. De la mateixa manera ha comportat que Jaume Renyer decideixi trencar amb Esquerra i provoqui encara més desconcert a les files del noi de la Cerdanya. La decisió de Jaume Renyer deixa en evidencia a Joan Carretero i li provoca tensions internes entre els seus, sobretot en aquells que li demanen sortir del seu refugi.
La decisió de l’home de Perpinyà és individual i reforça l’estratègia del sector d’Uriel Bertran de treballar des de dins i, sobretot, reforça al mateix President d’Esquerra Joan Puigcercós , que amb un partit clarificat, pot dedicar-se a la cursa per portar a l’únic partit independentista amb representació parlamentaria als seus objectius.
Ara ens cal audàcia per donar una sortida, en clau catalana, a l’atzucac al que ens ha portat el govern de Rodríguez Zapatero; la manera com ha tractat el compliment de l’estatut, el menyspreu cap a Catalunya ens aboca a una nova cruïlla política, on caldrà prendre decisions amb fermesa i sobretot amb un camí clar cap un nou estadi.
“Ens hem de plantar” perquè ja no podem esperar res de les promeses Zapatero, tot el contrari, qualsevol proposta serà trampa. S’acaba el temps de l’especulació. Ara cal prendre decisions i assumir els riscos; i és en aquesta situació, difícil, complicada i fins i tot desesperant, on Esquerra i tots aquells que es creguin el País hi tenen una oportunitat.
I ens cal implicar quanta més gent millor, partits polítics, societat civil, ciudatans i, per fer-ho, cal explicar les coses pel seu nom: sense finançament no és possible sortir de la crisi, sense finançament no és possible afrontar una millor qualitat de vida. Ens cal un nou lideratge polític. És en èpoques de crisi on es demostren el lideratges i si ens plantem tenim una oportunitat.
