Si es confirma la remodelació del govern Zapatero, amb la substitució de Solbes i l’incorporació del President d’Andalusia, Manuel Chaves, es confirma que entre el PSOE i el PP hi han poques diferències, quan es tracta d’Espanya. Fins i tot, ja podem començar a fer un club de presidents autonòmics i que desprès es converteixen en ministres: Jaume Matas, Eduardo Zaplana i ara Manuel Chaves, és la manera d’entendre el model autonòmic per part dels dos grans partits espanyols.
La crisi del govern Espanyol te una derivada important a Catalunya. La substitució del mateix Solbes per una ministra clarament centralista com Elena Salgado, poques esperances dóna per una millora del model de finançament i el nomenament de Manuel Chaves com a vicepresident per temes autonòmics confirma que el topall màxim és i serà Andalusia.
Fet i fotut, arriba l’hora de la veritat i per tant, l’hora de la decisió important a dins del PSC i del President Montilla. El model de finançament sembla definit i, per tant, amb poc marge de millora. Per tant el govern de la Generalitat tindrà que prendre una decisió, principalment el partit del President. Espero que en el cas del President Montilla no l’hagin de premiar per tornar al Govern Espanyol, significaria que acabaria acceptant qualsevol acord de finançament, cosa que sens dubte provocaria una crisi important en el govern actual i obriria la porta a la convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya.
Amb aquesta remodelació, Rodríguez Zapatero prepara el terreny per tancar el model i poder dedicar els seus esforços a la seva obsessió: presidir amb tota tranquil•litat la presidència espanyola de l’Unió Europea el primer semestre de 2010.
Voldria pensar que la prioritat dels partits catalans, de tradició democràtica, és el millor per aquest País, que es deixaran de tacticismes i, tots a una, aprofitaran la debilitat del Govern Espanyol. Voldria, també, pensar que exigiran una millora clara del finançament, que redueixi d’una manera importat el dèficit fiscal. Sense un bon model de finançament, difícilment afrontarem amb garanties el futur d’aquest País.
