Confiarem més en la Guàrdia Civil que en els nostres companys de viatge?

 

Alguns mit­jans de comu­ni­cació espany­olistes, fins i tot algun que s’autoanomena pro­gres­sista, aquest cap de set­mana va criticar els edi­to­ri­als que vaig fer dijous i diven­dres en defensa de la democrà­cia. És d’esperar ja que sovint l’espanyolisme més ranci i el pro­gres­sisme espanyol coin­cideixen: sobre­tot pel que fa a Catalunya. Us diré el que no criticaran mai aque­sts mit­jans; les ame­n­aces de mort a la regi­dora de CiU, Miriam Nogueras, que va rebre després de defen­sar la inde­pendèn­cia a un debat de La Sexta. Des de la Fun­dació Nous Cata­lans ens reafirmem amb el con­tingut d’aquestes editorials.

 

Del que voldria par­lar avui i inten­tar donar resposta és sobre els comen­taris d’algunes per­sones que diven­dres em pre­gun­taven per què dono la cara per l’Andreu Viloca. I molts d’altres, covards, que quan quedi en llib­er­tat hom­e­nat­jaran en boca petita i li donaran copets a l’esquena però que diven­dres callaven. Doncs mireu, jo el defenso i en dono la cara públi­ca­ment no per què siguem allò que se’n digui amics, sinó perquè ara més que mai el con­sidero un amic. I és que ens hem reunit moltes veg­ades els dar­rers anys i, segu­ra­ment, ens hem dis­cu­tit més del que hem par­lat de política. I és nor­mal que sigui així: és el ger­ent, un paper molt difí­cil i més en època d’austeritat. Sem­pre l’he con­sid­erat un bon ger­ent, i no dubto ni un pèl de la seva gestió, i a més a més ara el con­sidero el meu amic perquè està acusat per una fis­calia del PP i per una justí­cia espany­ola en ple procés d’independència. Perquè està detingut irreg­u­lar­ment per no elim­i­nar unes suposades proves que fa dos anys que podria haver elim­i­nat, si haguessin exis­tit es clar. Perquè és una víc­tima de l’Estat.

 

Alguns al·leguen que el jutge és català i jo afirmo que Alejo Vidal Cuadras, Cama­cho i Chacón també són cata­lans. I per mi la sang no és garan­tia de res. I és que Catalunya té patri­otes com en Noured­dine Ziani, que va ser expul­sat de l’Estat per la Vicepres­i­denta del Gov­ern Espanyol amb l’excusa que fomen­tava l’islamisme rad­i­cal. I el Noured­dine Ziani era i és el meu amic, encara que fa temps que no el veig. Ara viu feliç­ment al Mar­roc, i no, mai no ha fomen­tat l’islamisme rad­i­cal. Al con­trari, ell hi lluitava fer­ma­ment en con­tra. Ell tre­ballava per la cohe­sió social d’aquest país i defen­sava els seus drets nacionals.

 

No, jo no crec en la justí­cia espany­ola, no la reconec com a pròpia, ni li reconec autori­tat al nos­tre país. Per això el dia 15 davant del TSJC quan declar­ava el Pres­i­dent Mas vaig afegir-​me als crits que mil­ers de per­sones cri­daven amb força “fora la justí­cia espany­ola”. Tam­poc crec en la Guàr­dia Civil. No puc creure-​hi perquè mai no han estat al costat del poble de Catalunya. No crec ni en una justí­cia que quan tenia 14 anys em volia tan­car 8 anys a la presó per dem­a­nar l’etiquetatge en català, ni crec en una Guàr­dia Civil que molt sim­pàtica ella em va destrossar la casa i pos­te­ri­or­ment va fer un informe afir­mant que jo era per­il­lós després de trobar-​me a casa dormint amb un pijama del Pokemon.

 

L’Andreu Viloca és el meu amic perquè és un patri­ota i estem en un procés de greu con­flicte polític i més que polític. I en procés de con­flicte, no, jo per ordres del meu adver­sari no dub­taré mai del meu veí, del meu com­pany de lluita, del meu amic. Mai. No dub­taré d’un dels nos­tres. I és més, donaré la cara per qui faci falta, i el defen­saré fins al final, perquè ara tots som amics, ara tots som una pinya, hem d’estar blin­dats. Jo sóc més amic d’aquells de qui l’Estat Espanyol diu que dubti, que no pas d’aquells que fan dis­cur­sos aban­der­ats a favor de la inde­pendèn­cia i que després són capaços de carregar-​se el procés d’independència per l’odi per­sonal a una per­sona; al polític que més ha fet per la llib­er­tat d’aquest país.

 

No, no em dema­neu que dubti de res ni de ningú. Tinc prou feina llui­tant con­tra l’adversari. Quan siguem un Estat crearem una nova justí­cia, aleshores, si voleu, dubtem de tot i de tothom, men­trestant… En el front de la divisió no m’hi tro­bareu. Estic blin­dat. No accepto el dubte ni el debat al seu entorn, sobre­tot venint de qui ve. Ara som un de sol. És massa gran el que tenim entre mans com per què no sigui així.

 

www​.ericber​tran​.cat