El #15OCT siguem democràticament rebels blindant el President

Serà el dia 15 d’octubre a trenc d’alba que encara ressonaran a Mon­tjuïc els trets que van afusel­lar al Pres­i­dent de Catalunya, Lluis Com­pa­nys, 75 anys després del seu assas­si­nat per les tropes fran­quistes, que el Pres­i­dent actual de la Gen­er­al­i­tat, serà homenatjant-​lo a la seva tomba, com cada any. I és que sovint diuen que és bo recor­dar el pas­sat perquè no es torni a repe­tir. I aquest any té més sen­tit que mai aquest hom­e­natge quan just a con­tin­uació el Pres­i­dent Artur Mas haurà de baixar a declarar davant el Tri­bunal Supe­rior de Justí­cia impu­tat per haver posat les urnes als ciu­tadans el dia 9 de novembre.

 

L’exportaveu del Gov­ern d’Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, ja va dir fa un any que al pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat li feia falta un afusel­la­ment. Ahir va dir, con­tent, que Artur Mas ja té el que més s’assembla a un afusellament.

 

I és que dos dies han tri­gat, dos dies després de les elec­cions plebisc­itàries on els ciu­tadans han donat un man­dat democràtic que ha fet que el món doni per ini­ciat el procés d’independència de Catalunya, quan el Pres­i­dent ha estat impu­tat i citat a declarar per haver donat la veu al poble. L’Estat espanyol és el primer Estat europeu que assas­sina un pres­i­dent ele­git democràti­ca­ment, ara també serà el primer que obre un procés judi­cial a un Pres­i­dent per haver posat les urnes.

 

I alerta perquè aquest procés judi­cial pot acabar amb la inhab­il­itació del Pres­i­dent o amb pena de presó. El propi min­istre de Justí­cia va dir ahir que no se l’havia impu­tat fins ara per no inter­ferir en el procés elec­toral. Analitzem-​ho freda­ment. Què ens esta dient el Min­istre? Que el Gov­ern Espanyol con­trola els tem­pos del poder judi­cial? Que no hi ha sep­a­ració de poders en la democrà­cia espany­ola? Ja ho sabíem, però grà­cies per recordar-​ho, senyor Ministre.

 

I això no només és un atemp­tat a la democrà­cia i a tots els cata­lans. Això és la punta del ice­berg de la vena fran­quista que les insti­tu­cions de l’Estat encara no han elim­i­nat. I això ho dic perquè és espan­tós, insul­tant i per­vers que hagin citat a declarar el Pres­i­dent el dia 15 d’octubre. Jus­ta­ment, el mateix dia que setanta-​cinc anys enrere van afusel­lar a un dels seus pre­de­ces­sors en el càr­rec, a en Lluís Com­pa­nys, en nom d’Espanya, una Espanya que encara no ha anul·lat el seu judici, una Espanya que no ha reparat el dany històric, una Espanya que no ha con­dem­nat el delicte fet en el seu nom, que sem­pre s’ha negat a dem­a­nar perdó.

 

Sí, fa setanta-​cinc anys mataven al nos­tre Pres­i­dent, ara el volen matar altra veg­ada, políti­ca­ment. Però escol­teu una cosa. Aque­sta veg­ada no se n’ensortiran. Aquest any el dia 15 d’octubre a trenc d’alba hau­rem de ser molts hom­e­nat­jant i recor­dant al Pres­i­dent Lluís Com­pa­nys, perquè el seu assas­si­nat té més vigèn­cia que mai. N’haurem de ser moltís­sims, primer per recor­dar el que va pas­sar i no volem que torni a pas­sar. Després per baixar tots al lloc, encara incert, on declari el Pres­i­dent Artur Mas.

 

Els cata­lans omplirem els car­rers que faci falta, rode­jarem els edi­fi­cis que facin falta, plantarem cara davant qui faci falta. La revolta dels som­ri­ures potser farà un parèn­te­sis aquest dia, deixarem l’alegria per una acti­tud com­bat­iva. I ens hau­rem d’agafar les mans altre cop, els demòcrates, per dir no. Per dir que mai més serem súb­dits. Per dir que mai més acceptarem que ataquin al nos­tre Pres­i­dent. És el Pres­i­dent ele­git democràti­ca­ment, ens rep­re­senta a tots, als del si i als de no, i junts el defen­sarem. No el tocaran perquè si el toquen, ens toquen a tots.

 

I també potser això farà des­per­tar una mica alguns polítics europeus que ara es miren això des de la dis­tàn­cia. Avui mit­jans de comu­ni­cació d’arreu del món tor­nen a par­lar de Catalunya, i denun­cien que allà on ells dem­anaven dià­leg i solu­cions polí­tiques l’Estat espanyol es passa la democrà­cia per l’aixella suada, putre­facta, mal depilada, malalta, plena de fongs per manca de neteja de l’Estat Espanyol. I el cert és que Europa no pot fer els ulls clucs al primer judici europeu a un càr­rec electe per haver posat les urnes als ciu­tadans. Cal­drà que ens recolzi perquè sinó quedaran tacats els seus prin­cipis de democràcia.

 

Ells volen humiliar-​nos el dia 15, i humil­i­ats quedaran ells. Repeteixo. No, al nos­tre Pres­i­dent no se’l toca. Al poble de Catalunya no se l’ataca. Siguem dignes del nos­tre futur. Tenim un man­dat democràtic per des­obeir, preparem-​nos, que s’apropa el dia en que l’haurem d’exercir. Bon dia a tothom.

 

www​.ericber​tran​.cat