Per combatre la mentalitat d’esclau, votem sí per dignitat

|

- Publicitat -
El debat elec­toral que ahir va trans­me­tre 8TV va ser un debat com­pli­cat. Ja a la primera inter­ven­ció dels can­di­dats ja es va veure que seria difer­ent al debat d’altres elec­cions autonòmiques. I és nor­mal que així sigui perquè aque­stes no són unes elec­cions normals.
 
La diag­nosi sobre el per què hem arri­bat fins aquí ja era difer­ent. Men­tre uns anal­itza­ven seriosa­ment les raons, d’altres inten­taven fer creure que això era con­se­qüèn­cia de que el Pres­i­dent Mas s’havia tor­nat boig i havia manip­u­lat a cen­te­nars de mil­ers de per­sones sim­ple­ment per “diver­ti­mento”. Però el cert és que hem arri­bat on estem per una evolu­ció de la ciu­tada­nia que ha decidit deixar d’ajupir el cap i que ha decidit deixar de posar l’altra galta. Hem arri­bat fins aquí perquè hem decidit deixar d’estar enfa­dats, deixar de queixar-​nos i pen­sar i tre­bal­lar en el que podem fer. I això ens il·lusiona molt.
 
I en el fons la tes­si­tura ahir del debat va ser aque­sta, o ens que­dem com estem o fem un pas cap a la inde­pendèn­cia i inten­tem anar a mil­lor. No serà difí­cil anar a mil­lor i és que estem molt mala­ment i no hi ha cap per­spec­tiva de canvi polític ni estruc­tural a Espanya. És per això que men­tre els inde­pen­den­tistes pro­posaven i engrescaven, la resta sim­ple­ment deien que no podia ser, que era impos­si­ble, que Espanya no ens deixaria. Que bonic, oi? La raó per quedar-​nos a Espanya i no marxar és sim­ple­ment que Espanya no ens deixarà i ens vetarà.
 
Potser per alguns això és amor, no sé que en penseu, però a mi això em sona a men­tal­i­tat d’esclau. No reclamem drets que l’amo s’enfadarà i no protesto perquè aleshores l’amo tin­drà raó a fuetejar-​me perquè no havia de protes­tar si ja sabia que això li faria enfadar.
 
El dia 27 de setem­bre ens hi juguem molt. Però sobre­tot ens juguem la dig­ni­tat. Mai més se’n riu­ran de nos­altres, mai més ens trepit­jaran. Amb els nos­tres vots els demostrarem que hem madu­rat i que diem prou. I no només diem “prou” perquè estem cansats, sinó que tot seguit hi afegim l”avancem” perquè tenim ganes de tirar enda­vant. I és que estem cansats de clau­dicar però tenim tota la força del món per con­struir un nou país.
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat