Si Catalunya fos independent ahir hauríem tancat el CIE i no només ho hauríem demanat a Espanya

Ahir va pas­sar quel­com molt impor­tant al Par­la­ment. Es va aprovar per un gran con­sens polític i social el tan­ca­ment del Cen­tre d’Internament d’Estrangers, altra­ment conegut com a CIE, altra­ment conegut com a Cen­tre Espanyol de Tor­tura de Per­sones en Situació Admin­is­tra­tiva Irregular.

 

La Plataforma Tan­quem el CIE ha fet molt bona feina junt amb d’altres enti­tats. Ha estat una feina sovint vis­i­ble i que ha comp­tat amb grans actes, però també i cal destacar la no-​visible. Aque­lla feina de recopi­lació d’informació, de seduc­ció d’agents socials i polítics, de con­sens. Massa sovint aque­sts temes han estat util­itzats per fer par­tidisme i aque­sta veg­ada, una veg­ada més s’ha demostrat que la unió de la soci­etat civil i de par­tits per­met arribar a grans con­sens. Con­vergèn­cia, Demòcrates de Catalunya, Esquerra, Unió, PSC, ICV i la CUP hem votat a favor del tancament.

 

Ahir al Par­la­ment va pas­sar el que havia de pas­sar fa temps, va ser un gest que ens dig­nifica als cata­lans, una trobada amb els prin­cipis de la human­i­tat. No és pos­si­ble que un Estat democràtic tracti a per­sones que no han comès cap delicte pitjor que per­sones que estan a la presó per haver-​ne comès. És humiliant i pro­fun­da­ment ver­gonyós que es vul­nerin els drets humans a per­sones pel sim­ple fet de no tenir una situació admin­is­tra­tiva reg­u­lar. És ver­gonyosa la opac­i­tat que hi ha hagut a aque­sts cen­tres on fins fa poc no hi podien entrar ni par­la­men­taris, ni mem­bres del gov­ern català, ni advo­cats, ni famil­iars, ni ONG’s… És patètic que hi hagi hagut morts i fer­its greus en aquest cen­tre, sit­uat a Barcelona, i con­tinuï obert.

 

Aquest cen­tre d’Internament d’Estrangers rep­re­senta la essèn­cia i els fon­a­ments de la con­struc­ció de l’Estat espanyol, un Estat con­struït a par­tir de castes socials, que sem­pre ha trac­tat al forà com a esclau. És la demostració de com encara con­tinua la men­tal­i­tat colo­nial­ista per part dels poders de l’Estat. A Catalunya ahir vam assolir un gran èxit. Però deixeu-​me fer dues reflex­ions per acabar:

 

Primer, el que ahir vam votar va ser una bona declaració d’intencions, ai las sense cap efecte pràc­tic. És un bon exem­ple perquè les per­sones immi­grades que encara tin­guin dubtes enten­guin per què volem la inde­pendèn­cia. La volem perquè si fós­sim inde­pen­dents ahir hau­ríem votat que es tan­quin els CIE i, en canvi, ahir l’únic que vam fer va ser una declaració d’intencions. Va ser molt lloable i posi­tiu, però l’únic que vam fer va ser dem­a­nar a Espanya que tan­qui els CIE perquè nos­altres no hi tenim cap com­petèn­cia. I ja sabem que Espanya ens dirà que no.

 

Segon, és bo retro­bar la política del pacte i el con­sens que de veg­ades tan costa tro­bar amb la frag­mentació par­la­men­taria. Exem­ples com el d’ahir hem de ser capaços de repetir-​lo. És política en majús­cules. A par­tir del 27S que hau­rem de començar a per­fi­lar com ha de ser la política d’estrangeria de la Catalunya inde­pen­dent, faríem bé en no per­dre aque­sta essèn­cia. Tin­drem punts de dis­crepàn­cia evi­dent­ment, perquè no tothom entén que la immi­gració ha de ser reg­u­lada, sostin­guda i respon­s­able. Per això ja ens dis­cu­tirem, però si que hem de ser capaços de blindar allò essen­cial amb el que segur que estem d’acord: el respecte als drets humans. En això Catalunya pot ser un ref­er­ent mundial.

www.ericbertran.cat