Just després de la proposta unitària del President, l’estat espanyol ha accelerat la querella criminal contra Mas

|

- Publicitat -
En qual­sevol país del món, en qual­sevol con­flicte, en qual­sevol moment difí­cil la recepta és la uni­tat. La fer­mesa que aporta l’estar i anar junts no és equipara­ble a res més. Això els qui tenen sen­tit d’Estat ho saben, és per això que just després de la pro­posta unitària del Pres­i­dent l’Estat ha accel­erat la querella que li ha interposat.
 
Alguns es pre­nen a broma o com a anecdòtica aque­sta querella potser per enveja. És difí­cil d’entendre, quan a mi em volien tan­car 8 anys a la presó per haver defen­sat l’etiquetatge en català també em vaig tro­bar algunes per­sones que tenien enveja de la situació amb la que em trobava. Però us asse­guro que no és gens agrad­able estar ame­naçat en anar a la presó en qual­sevol moment. I el Pres­i­dent Mas està en aque­sta situació; ame­naçat en anar a la presó i ame­naçat amb la inhab­il­itació política i ho està pre­cisa­ment per haver sat­is­fet la vol­un­tat del poble, per haver volgut escoltar el poble tot i les ame­n­aces de l’Estat. El Pres­i­dent Mas –també la fins fa poc vicepres­i­denta Joana Ortega i la con­sellera Irene Rigau– està ame­naçat en anar a la presó per haver posat les urnes el dia 9 de novem­bre men­tre d’altres muntaven numerets mediàtics i ja l’enterraven políti­ca­ment i ja es pre­sen­taven com a sal­vadors asse­gu­rant que no en seria capaç.
 
És per aque­sta raó, i per moltes d’altres, que pot dem­a­nar una reflexió, un pas enda­vant, un gest a aque­lls que li deien “pres­i­dent posi les urnes sí o sí, no es faci enrere o el poble li pas­sara per amunt”. En altres paraules, a la soci­etat civil organ­itzada. Reflex­ionar sobre la pro­posta és molt impor­tant perquè aque­sta és la més tren­cadora, la més engrescadora. Fixeu-vos que els mit­jans de l’Estat cele­bren com a vic­tòries pròpies les nos­tres divi­sions. Totes i cada una d’elles. I és que ja abans de pri­maria els nens petits saben que dues pomes més dues pomes sumen qua­tre pomes, i que dues pomes i dues peres sumen dues pomes i dues peres. I si el que volem són pomes, arri­b­ats aquí només cal decidir si en volem qua­tre o dues.
 
Alguns potser s’haurien de pre­gun­tar perquè no tenen querelles, potser és perquè el que fa por a l’Estat són aque­lls diri­gents polítics que fan i no només prediquen, aque­lls diri­gents que pri­or­itzen el país renun­ciant a la seva car­rera, al seu par­tit, al seu ben­es­tar, a la seva integri­tat física.
 
No ens podem deixar engan­yar per alguns dis­cur­sos perquè tot ple­gat és una batalla d’idees, però no d’estratègies. I és que enl­loc del món ni en cap con­flicte la mil­lor estratè­gia ha estat separar-se i tirar-se plats pel cap en moments de difi­cul­tat. Tot ple­gat és una batalla d’idees entre inde­pen­den­tistes que volem deixar de ser-ho i inde­pen­den­tistes que sem­bla que volen con­tin­uar sent-ho unes quantes gen­era­cions més. Ara cal que anem a guan­yar, i per això cal fer pinya. Els castellers acon­segueixen arribar al cim quan van tots a la una amb una mateixa camisa i tothom sap el paper que ha de jugar. Deixem-nos de par­tidisme i el 27S fem el cim entre tots i per a tots!
 
www.ericbertran.cat
Publicitat