- Publicitat -
Jo no sóc molt “futbolero”. No miro gaire el futbol. De fet, reconec que l’únic partit de futbol que he mirat aquesta temporada va ser el de final de copa per veure la xiulada a l’himne espanyol i al rei. Vaig aguantar fins al minut 17’14 per sentir els crits d’independència i ja vaig apagar.
El que sí que m’agrada és fixar-me amb el fenomen, amb les masses que arrossega aquest esport en general i en concret aquest equip. Veure la passió que desprèn entre gent tan diversa. Veure catalans de diversos orígens, colors i religions tan diferents emocionar-se en un mateix instant per un mateix fet és impressionant.
Igual d’impressionant que és veure com el Futbol Club Barcelona és el nostre millor ambaixador al món i no només perquè guanya i perquè transmet uns valors de companyerisme absolutament necessaris en la nostra societat, sinó que també perquè ens fa ensenyar, als catalans, la nostra millor cara.
El que va passar dissabte guanyant la Champions va ser absolutament fantàstic esportivament evidentment, però també nacionalment. El món ens coneix una mica més i millor i nosaltres afrontem els moments que venen, que no seran fàcils, amb alegria i sabent de primera mà que si ens esforcem, que si som una pinya serem completament invencibles i assolirem la victòria.
Així doncs “visca el Barça i visca Catalunya!”
www.ericbertran.cat
Publicitat


