Catalunya, el Brèxit i els “Gilets Jaunes”

El 2019  pot  ser  un any  de riscos  i  oportunitats, el problema és  que  dificilment  això  es pot  preveure. De  fet,  els  riscos  del 2019 serien que  Catalunya es veiés arrossegada per  la  política  de  crispació  extrema que existeix  actualment  a l’Espanya  de matriu castellana, i el  fet   que  tant el  Brexit -la  crisi existencial  més important  d’Europa  i la UE  d’ençà de 1957-  com  l’exasperació  social/ revoltra social –en forma  d’armilles grogues (Gilets Jaunes)- a l’Estat  francès i part de Bèlgica, treguin  molt  de protagonisme  informatiu  al  procés democràtic, social  i  autodeterminista de Catalunya. D’aquesta  manera, cal  aprofitar plenament  les oportunitat  -en  forma  diàfana- per  anar  vertebrant  aquesta  majoria  ciutadana  catalana  del  80%  que  vol , i creu  necessari  un  referèndum acordat. De la  mateixa manera, cal  seguir,encara  amb molta  més intensitat, vinculant el pensament sobiranista/independentista amb la  qüestió social,   -molt dura i  crua- amb efectes devastadors per  a la  cohesió  social  i  la  dignitat  de la  persona. En aquest  2019  hem  de procurar  evitar  anar  encara  més  enrera, tant des del punt de vista social  com  nacional,  i  està  permanentment  connectats  i atents  amb el que  està  succeint a Europa, en un any  electoral  al  Parlament  Europeu . Catalunya  ha  d’intentar  blindar, amb molt de consens, uns  mínims i  alhora, observar molt atentament  com poden acabar les crisis estructurals  del  Brèxit  i  dels “Gillets Jaunes” ..