Montserrat Coberó
Pagès Editors
Lleida, 2015
224 pàgines
19,00 €
Planteja aquest llibre una nova mirada a la vida i mort de Lluís Companys. Una vida pels catalans. Una mort per Catalunya (Pagès Editors) és el títol de la biografia que acaba de publicar Montserrat Coberó del president català. La voluntat de l'autora és la d'oferir al lector una biografia divulgativa de Lluís Companys. A partir d'aquesta premissa de voler acostar la figura de Companys al gran públic, Coberó s'ha servit de les principals aportacions bibliogràfiques a la figura del President de la Generalitat i la pròpia recerca en diferents arxius i amb entrevistes que van conèixer Lluís Companys. Tot plegat amanit amb un bon compendi fotogràfic, amb més de 150 imatges, moltes d'elles de caràcter inèdit.
Montserrat Coberó analitza els principals capítols de la biografia de Companys tant pel que fa a la vessant pública, com també la personal i privada. Fa especial incidència als orígens familiars al Tarròs i la seva incipient vocació política que el porta a involucrar-se en els moviment obrer i a defugir el que previsiblement hagués estat una còmoda dedicació a l'advocacia al despatx del seu oncle. Per contra, el moviment obrer, el sindicalisme i l'acció política es mostren com la seva veritable vocació a la que s'hi dedica per voluntat i, també, empès per la dinàmica d'aquells anys tant convulsos a la Barcelona dels anys 20 i 30. En aquella època Companys tenia relació de gran amistat amb d'altres dos personatges cabdals de la història del país, Francesc Layret i Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Els dos van ser assassinats, víctimes del pistolerisme que va commocionar la capital catalana els anys vint.
Ideals polítics republicans
Lluís Companys va ser fundador del Partit Republicà Català i l'any 1920 va ser escollit diputat a les Corts espanyoles pel districte de Sabadell, en substitució del seu amic assassinat Francesc Layret. S'inicia així una etapa de representativitat política (abans havia estat regidor a l'Ajuntament de Barcelona) que el portaria a la presidència de la Generalitat, amb nombrosos intervals d'empresonament per part de la justícia espanyola per les seves idees polítiques. Companys, com posa de manifest Montserrat Coberó va tenir una “activitat polifacètica”, combinant la política amb el periodisme i l'exercici de l'advocacia, “però sempre al servei d'uns ideals polítics republicans, i amb l'objectiu de fer avançar la societat cap a horitzons de major justícia social.”
La trajectòria política de Companys ha estat íntimament unida als grans esdeveniments històrics del país, com a protagonista i líder coherent: la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya; la proclamació de la República (“proclamem la República, que és el règim que havíem promès al poble”) i l'Estat Català; un nou Estatut d'Autonomia, amb les habituals retallades a Madrid; la presidència del Parlament de Catalunya, l'etapa com a ministre de Marina i finalment la seva proclamació com a President de Catalunya substituint l'Avi Macià, mort el Nadal de 1933.
Temps de lluita, Guerra Civil i exili
L'any 1934 Companys va impulsar la Llei de Contractes de Conreu, que genera gran enfrontament per part dels grans propietaris, que té el suport de Tribunal de Garantias Constitucionales i del govern central (realment les coses no han canviat gens!). Els Fets d'Octubre porten de nou Companys a la presó i són l'avantsala de la dramàtica Guerra Civil, que comportarà la derrota de Catalunya i un llarg exili per a milions de persones.
Coberó analitza en detall els fets ocorreguts a partir del cop d'estat franquista i l'esclat de la Guerra. L'acció del govern de Companys, per una banda, i la seva actitud personal per d'altra. El polític i la persona. El divorci de la seva primera muller i el casament amb Carme Ballester, el seu retorn als orígens familiars del Tarròs, i les diferents vicissituds polítiques que afecten companys tant a la rereguarda com al front militar, constitueixen un relat apassionant i viu d'aquells vitals episodis de la història de Catalunya. Lluís Companys va saber mantenir la “dignitat en la desfeta” i finalment ha d'abandonar Catalunya i creuar el coll de Lli el matí del 5 de febrer de 1939 per entrar a França, mentre una cruel i sagnant repressió del nou règim feixista deixarà milers d'executats.
Diferents personalitat intenten reconstruir la Generalitat a l'exili, amb Companys al capdavant. Però considerat un enemic del règim, Lluís Companys és detingut per les autoritats nazis que havien ocupat França i entregat a les autoritats feixistes espanyoles, en un acte, com recorda Coberó que “vulnera la legislació internacional”. L'albada del 15 d'octubre el President de Catalunya Lluís Companys és afusellat. Neix el mite Companys que tantes discrepàncies ha generat.
Personatge incòmode
Encara avui Companys continua essent un personatge incòmode per a les elits polítiques espanyoles, incapaces de fer una reparació històrica del seu macabre judici i assassinat (o potser convençudes de no fer-no), i també per part de molts catalans. Certament la perspectiva dels anys poden posar de relleu incongruències i errors, però les circumstàncies eren les que eren en aquells moments. Lluís Companys va tenir “una vida generosa i una mort gloriosa”. Com a catalans tenim el deure de mantenir viva la memòria del President Companys.
Aquest llibre de Montserrat Coberó hi contribueix de manera significativa, amb documentació, anàlisi i reflexió, com correspon als bons historiadors.
Ramon Moreno
