Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Un policia espanyol, a un home amb un llaç groc i un rosa contra el càncer de mama: “catalán y maricón”

Nascut a Gelida, l’Enric Pérez (de 52 anys) fa vuit anys que viu a Terol, d’on és la seva dona. Políticament, sempre s’ha identificat amb opcions d’esquerra -sobretot, tenint com […]

Marina Bou Cabero
Marina Bou Cabero 26/09/2018
L'Enric Pérez, amb una samarreta de la selecció republicana de futbol i el llaç groc/ Twitter @almugawar67

Nascut a Gelida, l’Enric Pérez (de 52 anys) fa vuit anys que viu a Terol, d’on és la seva dona. Políticament, sempre s’ha identificat amb opcions d’esquerra -sobretot, tenint com a prioritat “fer fora els Borbons- i defensa la creació d’una república federal espanyola. En aquest sentit, ha format part de la llista d’Izquierda Unida i Podemos al municipi d’Utrillas: “Tinc ofertes per repetir l’any que ve, però m’ho he de replantejar”, explica remarcant que tot i que la seva prioritat és que no governi ‘Ciudadanos’ cada cop és més proper a l’independentisme.

Potser (a banda de per la repressió que han viscut els catalans arran de l’1-O) per les situacions a les quals s’ha hagut d’enfrontar a Terol per portar un llaç groc per la llibertat dels presos polítics a la solapa. “La rancúnia que té la gent cap a nosaltres”, que diu ell. I posa un exemple: “el mes d’abril, vaig portar la meva dona -que pateix un càncer de mama- a fer la quimioteràpia a Terol. A la porta de l’Hospital Obispo Polanco, mentre feia un cigarret esperant-la, portava un llaç groc i un altre rosa per la lluita contra aquesta malaltia. Un cotxe de la Policia Nacional a Aragó va parar, em va demanar la documentació i un dels agents va mirar els llaços i va dir ‘mira, catalán y maricón’, en referència als llaços groc i rosa”.  Diu l’Enric que va callar “perquè segurament hauria acabat detingut i la meva dona no mereixia viure aquella situació”.

Recorda una situació similar al poble de Montalbán (d’on és la seva dona), quan va cedir un lloc per seure a un home gran amb un llaç amb la bandera espanyola i aquest li va etzibar -bastó en mà- un “a mi ningún puto independentista me tiene que ceder el sitio”. D’altra banda, portant la samarreta de la selecció republicana de futbol i el llaç groc, recorda que un agent de la Guàrdia Civil va assegurar-li que el groc estava prohibit pel 155 i també que una altra persona li va intentar arrencar el llaç de la solapa. Va viure la sortida de la Guàrdia Civil des de la comandància de Terol a Barcelona per l’1-O i va haver de defensar-se de l’A por ellos, a més d’haver de desmuntar els arguments dels seus veïns (“les dues empreses que fan tirar el poble endavant són catalanes”) quan animaven al boicot als productes catalans. “M’han arribat a dir que em denunciaran per tuits i Facebook, veïns meus m’envien coses per les xarxes socials i fins i tot hi ha persones amb les quals tenia una bona relació que m’han deixat de parlar”, explica. Amb tot, assegura que no pensa treure’s el llaç groc mentre hi hagi presos polítics i exiliats per afegir que “també em trobo gent que no està d’acord amb que porti el llaç però ho accepten”.