Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Turull va enfrontar-se a Llarena: “No renunciaré a la independència de Catalunya”

El conseller legítim de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va enfrontar-se al jutge Pablo Llarena en la declaració del 18 d’abril després de ser empresonat, per segona vegada, […]

Joan Solé
Joan Solé 08/10/2018

El conseller legítim de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va enfrontar-se al jutge Pablo Llarena en la declaració del 18 d’abril després de ser empresonat, per segona vegada, el 22 de març en mig de la seva sessió d’investidura a la presidència de la Generalitat.

Turull, que ja feia 27 dies que restava empresonat, va comparèixer al Tribunal Suprem preguntant-li directament a Llarena “què ha canviat?”: “He assistit a l’òrgan judicial. He votat alguna resolució o investidura prohibida? No. He intentat no comparèixer? No. Quines novetats objectives hi ha?”.

Amb un to desafiant, el conseller legítim retrata com Llarena, “oh casualitat”, ha decidit “precipitar l’auto de processament quan apareix als mitjans que si (Jordi) Sánchez no és investit (president de la Generalitat) jo en seré el segon candidat”: “Oh, casualitat, només entrem a la presó els qui no hem renunciat a l’activitat política. Vostè, senyoria, em va impedir el segon debat i votació d’investidura”.

“Aquest procés no va d’investir justícia, va de política i escarni. De trepitjar drets bàsics. És un encreuament de poder, és un atac al parlamentarisme democràtic” li retreu. Turull segueix, criticant la manca de separació de poders, “qui ha de fer política ens diu qui i quan serem jutjats, qui ha d’impartir justícia ens diu com i amb qui ha de ser el retorn a l’autogovern. Li competeix (a Llarena) un encertat retorn a l’autogovern? No és encertat el que voten i qui voten els ciutadans de Catalunya?”.

Prossegueix, “diu que la meva esfera psicològica no em permet assegurar que respectaré les decisions d’aquest instructor, vostè, m’agradaria saber si té un informe forense que amb el qual hagi entrat en la meva espera psicològica, perquè una asseveració així necessita ciència. Ens penalitza per declarar-nos innocents”.

El qui fou candidat a la investidura admet que quan va entrar a la presó novembre “no sabia” si era un pres polític, tanmateix, “el 23 de març sé que ho soc, perquè segons el seu gust no puc garantir un encertat retorn a l’autogovern de Catalunya i sap que puc ser president, doncs cap a dins, a la presó”. “No renunciaré a les meves conviccions”, etziba, “no deixaré de ser independentista ni renunciaré a la independència de Catalunya. No atendré a la seva invitació de deixar el meu compromís polític. El conflicte s’arregla amb política, política i política dels polítics. Amb diàleg, diàleg i diàleg. Si rectifica, així sí que ajudarà. Amb separació de poders”.