El president de la Generalitat, Quim Torra, no es manté aliè a les expressions que ahir es varen produir al país. Demanava als CDR que “apretessin”, avui és ell qui ha pres l’accelerador per posar el compte enrere a la legislatura de Pedro Sánchez: Si no hi ha una proposta per resoldre el dret a l’autodeterminació de Catalunya abans de novembre, les forces independentistes “no poden garantir” l’estabilitat del Gobierno.
Així de contundent s’ha mostrat el president que ha recuperat la via unilateral com a mesura de pressió a la indiferència que han mostrat els socialistes a la situació catalana: “Serà diferent el PSOE del bloc del 155? Necessitem respostes clares, ben aviat. Els esperem. Si no, farem el nostre camí”.
En el seu primer Debat de Politíca General, Torra ha defugit de qualsevol elogi a les accions d’ahir, “fa un any vam vèncer a cara descoberta, perquè no tenim res a amagar. Són fets aïllats que no ens són gens representatius. Cal fer autocrítica seriosa, el camí no és aquest”. “La mobilització ha de ser sempre no violenta, radicalment no violenta” ha concretat, “cal tornar al treball unitari i que s’acabi aquest mirar-se de reüll constant. La unitat, l’esperit constructiu i l’acció no violenta han estat la clau de l’èxit fins ara”.
Embat contra Sánchez
“La solució no és un nou estatut” ha etzibat Torra, “jo no renunciaré mai a complir el mandat del primer d’octubre, perquè el dret d’autodeterminació no em pertany a mi, ni al Govern ni al Parlament és un dret inalienable del poble de Catalunya”. El president ha defensat que l’executiu es disposa a desplegar una acció de govern que faci “efectiu” el mandat del referèndum amb mesures com el nomenament del director de l’Oficina pels Drets Civils i Polítics i la futura presentació del Fòrum Cívic, Social i Constituent.
El cap de l’executiu català aleta que el republicanisme ha estat “molt pacient” amb el “tripartit del 155”, un fet que matisa: “La paciència no és infinita”. Torra ha anunciat que remetrà una carta al presidente per reunir-se “com més aviat millor”, ja que “no vull sentir a parlar de diàleg si no s’exerceix”.
