Dilluns, 10 de maig de 2021 - Edició 1018
La República

Quasi 500 dies al carrer pels presos polítics i els exiliats: “No defallirem fins que tornin amb les seves famílies”

439 dies sortint al carrer en solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans. Faci sol o plogui, el col·lectiu Enriqueta Gallinat -la política d’ERC que dóna nom a la […]

Marina Bou Cabero
Marina Bou Cabero 17/01/2019
Una de les concentracios del Col·lectiu Enriqueta Gallinat/ Twitter @E_Gallinat

439 dies sortint al carrer en solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans. Faci sol o plogui, el col·lectiu Enriqueta Gallinat -la política d’ERC que dóna nom a la plaça on es reuneixen- no ha deixat de fer soroll des del 5 de novembre de 2017, cada dia entre dos quarts de nou i les nou. Aleshores, els ‘Jordis’ acabaven de ser empresonats i el CDR de l’Eixample Esquerra va impulsar una iniciativa perquè tots els veïns del barri posessin el seu granet de sorra de cara a “no normalitzar una injustícia flagrant”. I bé que no ho han fet la Rosa, les dues Maries, la Teresa, en Josep, en Josep Lluís, en Joan, en Jordi, la Núria, l’Emma i un llarg etcètera de noms.

Ara, duen a terme una lluita que els ha acabat unint en una petita gran família. “La majoria som de l’ANC, però venim aquí individualment”, expliquen, orgullosos dels seus veïns que cada dia recorden amb una mobilització els catalans represaliats per l’Estat. I és que -abillats amb una armilla groga amb el missatge “us volem a casa”, que reivindiquen anterior a la dels gilets jaunes francesos- recorden el carrer ple fins i tot dates com el 24 de desembre o l’u de gener. “Tots fem esforços per venir i ens coordinem perquè mai falti ningú”, diuen mostrant el grup de ‘WhatsApp’ que usen per coordinar-se de manera “assembleària” i “autoorganitzada”.

Tots expliquen com han anat sumant forces progressivament, fins a assolir una mitjana d’assistència d’entre trenta i cinquanta persones diàries i arribant a reunir-ne un centenar. La parella de Quim Forn, Laura Masvidal, o la Consellera de cultura, Laura Borràs, són algunes de les personalitats que els han visitat. “La Consellera ens va veure i es va aturar per protestar com un més”, recorden, per explicar com molts ciutadans han seguit el mateix procés (inclús persones de fora del barri) fins a arribar a ser part permanent del grup.

“No defallirem fins que tornin amb les seves famílies, seguirem”, insisteixen mentre altres veïns col·loquen pancartes i altres objectes grocs que cadascú porta voluntàriament per fer més visible la protesta. Però, el col·lectiu Enriqueta Gallinat ha fet molt més a banda de traslladar la lluita per la llibertat al carrer, participar en altres concentracions i manifestacions republicanes (a Lledoners, per exemple) o col·laborar amb iniciatives d’altres entitats: han recollit 4.000 euros per a l’Associació Catalana pels Drets Civils, creada per familiars dels presos polítics, amb la venda de tota mena de material i l’organització de sopars grocs.

“El nostre objectiu és defensar la democràcia denunciant la repressió de l’Estat espanyol i així seguirem fent-ho”, conclouen abans de finalitzar la trobada cridant llibertat (com fan cada dia) per cadascun dels represaliats. I expliquen entre el soroll dels clàxons de suport que, tot i que la majoria de gent que els veu els fa gestos de solidaritat, també hi ha unionistes que els han increpat amb crits i fins i tot tirant ous. Ells sempre els han ignorat sense apartar ni un moment la vista de la meta.