Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Sou conscients que caldrà més que una manifestació?

|

- Publicitat -

Les grans mobilitzacions dels darrers anys, des de les Diades fins a dates concretes com per exemple els empresonaments als líders polítics i socials, han estat històriques i no només a casa nostra sinó a escala mundial. La tasca de l’Assemblea i altres entitats ha estat immensa i les manifestacions de més d’un milió de persones, fins i tot algun any fregant els dos milions, van ser imprescindibles per articular, conscienciar i fer créixer el moviment independentista. I també com un altaveu potentíssim davant del món.

En qualsevol Estat democràtic una mobilització d’aquestes característiques seria escoltada i l’administració es posaria a treballar per a cercar una solució al conflicte. Però aquesta no és la realitat de l’Estat espanyol. El seu autoritarisme no contempla ni ha contemplat mai cedir ni escoltar la veu dels pobles i ha triat la repressió, en totes les seves formes, com a resposta a la voluntat popular. Hem arribat a un moment on aquestes mobilitzacions massives són vistes per l’Estat com un mal menor: Unes manifestacions que duren unes hores, controlades i que no afecten els pilars econòmics i estructurals del seu domini. “Deixem-los protestar una estona un dissabte a la tarda i l’endemà, com si no hagués passat res”, pensen. És justament així com des del poder central esperen i volen que sigui la resposta a la sentència.

Publicitat

El moviment independentista i democràtic ha de ser conscient que si vol aconseguir els seus objectius i mantenir el pols davant l’Estat ha d’anar més enllà i implantar mesures de força i de pressió. I és justament en aquest sentit on poden ser molt útils iniciatives com el #TsunamiDemocràtic, les vagues, les aturades, les marxes i els possibles bloquejos de la xarxa viària, que han de ser massius, que es van perfilant. I també els CDR, una eina d’organització des de la base que sempre ha preocupat molt a l’Estat, prova d’això és la seva obsessió repressiva i mediàtica contra aquests col·lectius.

A ningú li agrada arribar a aquests extrems i tant de bo tinguéssim davant un Estat democràtic que els fes innecessaris. I cal ser conscients que res d’això serà fàcil ni ràpid, i que comporta riscos. Però és que l’alternativa, l’única que ens deixen, és la rendició total. I que passin els anys, callats i submisos, recordant quan vam tocar la llibertat amb la punta dels dits i tot seguit no vam fer el que calia mentre ensorraven qualsevol rastre de democràcia al nostre país i empresonaven a la nostra gent.

Cuidem-nos entre tots i respectem tots els espais i intensitats de lluita. De nosaltres depèn que tornin a tremolar com ho van fer aquell 1-O.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut