Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

Què voleu que us digui?

“Estic esgarrifada que el president de la patronal li hagi demanat al Govern que davant la pandèmia del coronavirus vol una rebaixa d’impostos i que faciliti l’acomiadament de treballadors”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 12/03/2020
Un dispostiu especial en un fals cas de Coronvirus a Valladolid

Que sento frustració quan constatem que Europa ja no serveix per res més que per injectar milions d’euros, sigui per una pandèmia o per aturar refugiats a la frontera? Queda clar que el que importa a l’organització és que els diners no perdin diners, mentre que les vides humanes són un tema secundari…

O com voleu que expliqui, sense caure en el ridícul, que un conseller sigui destituït pel seu partit i no pel president del govern perquè la prioritat ja no és la independència sinó l’hegemonia? I així vaig veient com es fan la punyeta entre els socis de govern desmuntant dia a dia el que representa al Parlament i el Palau de la Generalitat, i essent la riota de l’opositor, que solament ha de seure al portal esperant la caiguda del govern, mentre vuit dones, de moment, han estat patint durant mesos assetjament sexual i vés a saber quantes més abans que l’ara dimitit Sr. Alfred Bosch, en el seu moment candidat a l’alcaldia de Barcelona, cessés el Sr. Garcias la seva mà dreta…

Que voleu que us digui? Que estic esgarrifada que el president de la patronal li hagi demanat al Govern que davant la pandèmia del coronavirus vol una rebaixa d’impostos i que faciliti l’acomiadament de treballadors? Potser la patronal no era prou carronyera amb els treballadors i s’ha vist forçada a aprofitar i anar contra la vida humana sense miraments…

O que la presidenta del congrés Meritxell Batet considera que la Diputada Laura Borràs no es va trobar en perill quan va ser agredida verbalment per policies de paisà durant la vaga del sindicat Jusapol davant del Congreso, amb un cinisme que no se l’acaba?

O com n’és d’impossible no vomitar quan sento dir al Borbó Uve Palito, des de París, que “les víctimes del terrorisme són una referència ètica per al sistema democràtic espanyol i que la dignitat, la justícia i el respecte als altres i l’estat de dret fa d’Espanya una Nació forta” mentre constato que 16 anys després del #11M i quasi 3 anys del #17A, res ha canviat i tot segueix sota la catifa del silenci i la corrupció del CNI?

O com he de sentir-me quan llegeixo que l’empresa Ferrovial controla l’atenció del 061 que és de pagament a Catalunya i gratuït a la resta de l’imperi i que el seu gerent és el germà del nostre pres polític i vicepresident legítim Oriol Junqueras. Que tot val?

I si us digués que potser (encara no hi hem pensat) que una de les activitats empresarials que més se’n beneficiarà de la pandèmia del coronavirus són les pompes fúnebres? En aquest país tan catòlic ens fa cosa parlar de la mort públicament en termes materials, però la realitat s’imposa i no voldria pensar que amb això també ens emportéssim alguna sorpresa.

Que voleu que us digui? Vull tirar d’ironia i ja no em surt…

Relacionats