Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

L’escenari preelectoral (II): els partits unionistes

“Els comicis catalans suposen una oportunitat per als partits d’àmbit estatal, que poden canviar el rumb de les seves estratègies a temps per evitar una altra desfeta”

Maria Vidal
Maria Vidal 15/07/2020

(Llegir aquí la part I: Els partits independentistes)

Les eleccions del passat diumenge a Euskadi i Galícia van significar un daltabaix pels partits d’àmbit estatal, particularment per a Podemos, que es va enfonsar en tots dos comicis. Aquestes eleccions, però, també suposen una oportunitat per als partits d’àmbit estatal, que poden canviar el rumb de les seves estratègies a temps per evitar una altra desfeta. Les pròximes eleccions marcades al calendari són les catalanes.

La setmana passada vau poder llegir la primera part del present article, on analitzava la situació actual dels partits independentistes de cara a les eleccions vinents. En el segon i darrer, el d’avui, analitzaré els avantatges i les problemàtiques que afrontaran els partits no independentistes: PSC, Ciutadans (Cs), En Comú Podem i el PP.

El PSC parteix amb avantatge. El fet de ser el partit que governa a l’estat facilita la transmissió d’una imatge de governabilitat i de responsabilitat, a més de fer més creïbles les propostes que depenguin del govern d’Espanya en el seu compliment. A més, el projecte del PSC ha estat molts anys en reconstrucció, i finalment en tenen un de més clar i definit. A poc a poc, el PSC va esborrant la imatge de partit irrellevant al Parlament i recupera la imatge anterior del PSC, impulsada per l’avantatjosa situació del PSOE a Espanya.

En Comú Podem, en canvi, no tenen un escenari electoral gaire propici. Tal com els ha passat a Euskadi i a Galícia, finalment s’ha fet evident la seva poca habilitat per adaptar-se i assumir realment la plurinacionalitat de l’estat espanyol. A més, la discreció de la posició de Podemos al govern ha resultat escandalosa. Podemos, la marca d’àmbit estatal En Comú Podem , ni tan sols ha aixecat la veu en cap dels casos d’injustícies flagrants perpetuades pel govern del PSOE: el manteniment de la família borbònica, les polítiques neoliberals, les lleis laborals i mordassa, els presos polítics, etc. Aquest escenari afavoreix que els partits d’esquerres amb una major reivindicació nacionalista (independentista en el cas de Catalunya) es trobin en la posició adequada per arrabassar gran part dels vots dels Comuns.

Pel que fa a Ciutadans, la seva representació parlamentària serà, amb tota probabilitat, menor de l’actual (recordem que ara és el partit amb més representació al Parlament). Així, doncs, l’objectiu principal de Cs serà disminuir la patacada el màxim possible. El seu recent paper a Madrid, després del seu baixíssim resultat i de la posterior crisi interna, els pot ajudar a mitigar la desfeta. Els pactes als quals ha arribat amb el PSOE mostra que són un partit amb capacitat per controlar les esquerres i vigilar que es mantinguin en el camí del neoliberalisme. Aquesta percepció de partit útil els pot beneficiar.

Amb tot i això, Cs haurà d’encarar nous problemes en les eleccions catalanes que vénen. Per començar, Lorena Roldán no ha aconseguit crear-se un perfil propi i diferenciat, i s’allunya dels lideratges destacats que caracteritzen Cs a Catalunya. A més, la desaparició de la independència com un “perill” immediat els farà perdre la major part dels votants que confiaven en Cs pel fet de ser, simplement, espanyolistes radicals.

Finalment, el PP podria sortir del grup mixt en aquestes pròximes eleccions. La desfeta de Ciutadans els retornarà molts dels votants que els van abandonar en considerar-los freds en la seva resposta a l’independentisme. Però el PP també té un problema de lideratge, i és que el seu candidat és molt poc conegut pel públic general, i el límit de temps d’intervenció del grup mixt no ha ajudat a fer-lo conèixer.

Així, doncs, els transvasaments de vots entre els partits no independentistes en les eleccions vinents provocarà moviments destacats al Parlament. Caldrà estar atents, també, a la possible entrada de l’extrema dreta de VOX al Parlament, que donaria cabuda als ultres espanyolistes que consideren que Cs i PP han estat massa permissius amb els independentistes i amb les esquerres. En general, es pot dir que de ben segur la independència serà deixada en un segon pla del discurs, de manera que els partits hauran de tornar a atraure l’electorat amb projectes econòmics i socials. La tornada a la “nova normalitat” deixarà enrere aquells qui no s’adaptin de pressa als canvis i no puguin trobar el perfil propi. Ara com ara, tot fa preveure que Cs i En Comú Podem es disputaran els seients del grup mixt.

Relacionats