El confinament del Segrià, el desconfinament de Puigdemont i els mitjons del Preparao són tres moments crítics de la setmana. No, de cap manera no estic frivolitzant amb la pandèmia. Només estic posant-la en context, en un moment de greu crisi dels sentits ètics i morals del país.
Em costa pair veure un govern, que al llarg de força mesos ha anat dient que el “gobierno de España” són uns incompetents, presentant la consellera Vergés, un divendres a la tarda com qui no vol la cosa, petant la xerrada amb els periodistes a la roda de premsa en què sembla que els estigui explicant les estrenes de cinema o de teatre alternatiu del cap de setmana, quan les notícies parlen d’un nou brot de la pandèmia a Lleida i estan en joc vides humanes.
Sort que dissabte el @procicat, el pla territorial de protecció civil de Catalunya per casos d’emergències generals o incidents greus, i el MHP Torra es van posar les piles pel confinament a la zona del Segrià. He de dir que en cap moment no em sento prou protegida: ni amb l’Illa, ni ara amb la Vergés, ni amb en Buch dirigint el pla. Cap d’ells no toca vores!
L’altre moment crític ha estat veure, a la premsa unionista i als eixampladors de base catalanistes, els Borbons Zaristas fent el tour per províncies. No, no, no m’he equivocat: els Borbons són Zaristas de Zara, res a veure amb la cort reial russa en temps de glòria, quan els bolxevics encara eren una història per explicar. Ara tenim monarques vestits de low cost, per dissimular les herències de comissions armamentístiques i corrupteles multimilionàries d’amics de la Meca, però també amb ínfules físiques que no poden evitar, en veure la plebs com els escridassa. I això tot i que els escortes els tenen protegits i confinats visualment del contagi republicà. Em recorden tant a la Pantoja i el Cachuli, amb aquell “dientes, dientes que es lo que les jode” que tant ens van obsequiar les televisions a tota hora, mentre ens amagaven la bombolla immobiliària i la consegüent i impagable crisi econòmica a Espanya. Som al dia de la marmota 5.0.
I l’últim moment crític, i no per molt esperat menys impactant, ha estat el “desconfinament del MHP Puigdemont del Pdecat” i la determinació de formar una nova associació, o partit que encara no se sap, sense ideologies i transversal, amb l’únic objectiu de la independència de Catalunya. També s’ha reactivat el Consell per la República per garantir els drets i llibertats del nou estat català.
Però és cert que el MHP sempre l’embolica, perquè és el seu tarannà i perquè no té cap altra opció si el que vol és tornar a Catalunya i segur que ho vol, n’estic completament segura. Això si, les mascaretes les porten els altres, els que s’amaguen treballant conxorxes, traïdories i posant-se el cartell d’ESTIC EN VENDA i clamen que “si cal tornar a sacrificar a Puigdemont, es fa i llestos!”
Una última cosa: ningú no li ha dit al Preparao, Felipe Uve Palito, que ni el Cachuli portava aquests mitjons?
