Dijous, 6 d'agost de 2020 - Edició 742
La República

El minut d’or de Ciudadanos

El PSOE ens mostra, un cop més, que no té principis ni cap línia vermella: hauran d’explicar molt bé com encaixa això amb ‘pararle los pies a la derecha’ i Podemos-Comuns s’ha empassat un altre gran gripau”

Maria Vidal
Maria Vidal 06/05/2020
Inés Arrimadas parlant amb els mitjans de comunicació

Quan un vaixell és envaït per l’aigua a través d’alguna escletxa i corre el risc d’enfonsar-se la primera cosa que fa el capità és ordenar llençar per la borda el que considera menys necessari. Aquesta és l’estratègia que ha seguit el govern de PSOE-Podemos en aquesta crisi. Quan el vaixell va començar a mostrar feblesa a causa de la crisi de la Covid-19, la primera cosa que van llançar per la borda van ser les competències autonòmiques recentralitzant l’estat i concentrant tot el poder de decisió, amb la qual cosa els van caure les seves màscares de suposats progressistes, especialment a Podemos-Comuns.

El govern de PSOE-Podemos ha evidenciat el seu aïllament i feblesa fins al punt d’haver de recórrer a un partit en caiguda lliure com Ciudadanos, i utilitzar-lo de bot salvavides. Cap partit dels que els han donat suport ho ha fet en positiu, sinó que tots ells s’han vist arrossegats pel “o nosotros o el caos” esgrimit per Ábalos. Ningú no s’atreveix ara a pronosticar el temps de vida que li queda al govern PSOE-Podemos, però els voltors ja voleien sobre el cos moribund del govern de coalició esperant que exhali el seu darrer sospir.

I és que el que hem vist avui serà difícil d’oblidar. PSOE i Podemos han pactat la pròrroga de l’estat d’alarma amb Ciudadanos. El PSOE pot treure pit, perquè ha aconseguit ser el partit de centre que fa de pont entre les esquerres i les dretes. Ara bé, ser un partit estadista i de centre també comporta la pèrdua total dels ideals i convertir-se, simplement, en un partit instrumental pel que convingui més en cada moment. El PSOE ens mostra, un cop més, que no té principis ni cap línia vermella. Van fer campanya com l’últim baluard de defensa davant de les dretes, però acaben d’aprovar una pròrroga en la limitació dels drets de la ciutadania i de les Comunitats Autònomes de mà de la dreta extrema. Hauran d’explicar molt bé com encaixa això amb “pararle los pies a la derecha”.

Podemos-Comuns han mantingut un perfil molt baix amb aquest pacte, però no hi ha manera d’esquivar la realitat: han pactat amb Ciudadanos. I la millor estratègia que pot aplicar Podemos-Comuns ara és enterrar el cap sota la sorra pregant perquè la ciutadania s’oblidi que ells també formen part d’aquest govern. El seu paper els hi donava prou força per vetar aquest pacte o provocar una crisi de govern que impedís que el PSOE fes el seu viratge definitiu cap a la tecnocràcia més dretana. Un cop més, en nom de la pàtria, la governabilitat i el miratge d’un oasi de polítiques socials, Podemos-Comuns s’ha empassat un altre gran gripau.

Després de molt de temps necessitant un triomf, un Ciudadanos que s’havia vist condemnat a la irrellevància ha aconseguit posar els seus 10 diputats a preu d’or. El que no van aconseguir amb 57 diputats ho han aconseguit amb una desena; han aconseguit ser la clau de la governabilitat. I això revela fins a quin punt és feble el govern PSOE-Podemos. La pròrroga de la limitació de drets ha donat a Ciudadanos l’oportunitat perfecta per sacrificar-se per la pàtria, per ser “lleials” a la nació espanyola. De fet, no han trigat ni un segon en mostrar orgullosament el seu sentido de Estado.

ERC, per la seva banda, ha trobat el moment adequat per retirar el seu suport al govern espanyol votant que no a l’enèsima pròrroga de l’estat d’alarma. Ara ja podran defensar-se quan els acusin, en campanya electoral, d’haver actuat com a crossa del govern espanyol a canvi de res. De fet, és exactament la mateixa estratègia que van fer a l’anterior legislatura: no aprovar uns pressupostos per deixar caure un govern al qual tornarien a investir immediatament després.

La ciutadania, mentrestant, és espectadora d’un espectacle lamentable. La confusió ja és generalitzada, no se sap qui controla les fases del desconfinament, ni com s’aplicaran o amb quines divisions territorials. L’única cosa que sabem del cert és que haurem d’encarar dues setmanes més vivint sota fortes mesures d’excepció i amb els nostres drets bàsics fortament limitats.

Relacionats