Divendres, 28 de gener de 2022 - Edició 1281
La República

Sense trencar els ous no tornarem a la revolta independentista

Gràcies, Lluís Llach i a tots els que ho vau fer possible, oferint-nos una nit de dissabte de compromís amb el repte de la independència d’aquest “petit país nostre”

Joan Puig 19/12/2021
Pla obert del cantautor Lluís Llach, acompanyat del cantant de Gossos, Natxo Tarrés. Imatge del 18 de desembre del 2021 (Horitzontal)

És la famosa frase d’un regidor de la CUP, que va fer fortuna, però que avui ja es troba a la paperera de la història. I això és així per la incapacitat manifestament demostrada dels dirigents de l’independentisme de no saber posar-se mai d’acord en seguir un full de ruta guanyador. Aquesta manca de decisió de posar fil a l’agulla és el que provoca desconcert en la bona gent independentista.

 

Aquest cap de setmana els cupaires s’han reunit i han dit dues coses: que el govern no està per la feina i que el principal objectiu és tornar a obtenir representació Barcelona. De moment, doncs, s’està molt lluny, en el plantejament de cap partit independentista, planificar cap estratègia conjunta que permeté presentar a les properes municipals una candidatura independentista guanyadora. No podem retardar més aquesta fita, que ja vam veure el mal que va fer el populisme/Lerrouxisme d’Ada Colau al llarg dels anys forts del procés. Per a l’independentisme, perdre Barcelona és perdre la Diputació de Barcelona i el control de l’AMB, tres elements claus que consoliden el poder del PSC, envalentit com està de rebre de retorn els vots que van anar a Ciutadans. El pacte del PDECAT amb el PSC a la DIBA va ser un enorme error que s’ha de revertir i amb l’alcaldia de Barcelona independentista seria molt més senzill.

 

També cal parlar de la manifestació de Som Escola en defensa de la normalització lingüística, una tasca que sembla que en els darrers anys ningú no controlava, i que fatxenda ofensiva judicial espanyola ens ha agafat amb els pixats al ventre i d’aquí que, paral·lelament al lema de la marxa i la coreografia de les mans verdes, molts dels manifestants anaven més lluny i reclamaven a les administracions catalanes un més alt grau de compromís malgrat les sentències de la justícia espanyola, una justícia de part. Cada cop més gent sap que sense desobediència no guanyarem. No tenim estat, ni Generalitat republicana i, ens agradi o no, som una autonomia més.

 

La jornada va acabar amb el concert de Lluís Llach, envoltat d’altres cantants, a favor del Debat Constituent, un concert que va entusiasmar als més de 15000 persones que hi van anar i que hem sabut que TV3 passarà el dia 28. Volem manifestar el nostre total respecte per a en Lluís Llach i no sabem si tothom n’és conscient del que aporta. Sens dubte, la seva fortalesa, el seu esperit i les seves cançons són un paradigma i un mirall per al nostre país i costa d’entendre com no reaccionem tots plegats veient que, lamentablement, les seves lletres avui encara són més que vigents.

 

Gràcies, Lluís Llach i a tots els que ho vau fer possible, oferint-nos una nit de dissabte de compromís amb el repte de la independència d’aquest “petit país nostre”.