Dijous, 22 d'abril de 2021 - Edició 1001
La República

Sense trencar els ous no avancem cap a la independència

Tenim cada dia més pressa. Cada dia amb Espanya som una mica més pobres econòmicament i socialment i, sense la independència, acabarem molt pitjor.

Joan Puig
Joan Puig 28/03/2021
Pla general del candidat a la investidura, Pere Aragonès, amb les mans obertes el 26 de març del 2021 (horitzontal)

Sembla que la CUP ha deixat de banda la seva radicalitat i, en contra dels que va dir el seu regidor a Vic, Joan Coma, i que el va portar davant d’un jutge, ja no cal trencar els ous per fer una truita . Ara sembla que cal donar dos anys més de marge a la taula de negociació i després fer el possible per tornar a realitzar un referèndum. És un full de ruta que fins i tot el PDeCAT el podria signar.

Tot plegat sembla una manera de deixar passar el temps i no assumir l’embat amb l’estat. La por a la repressió sembla que també ha guanyat dins dels cupaires. La prova ho té el resultat de les seves assemblees, on més del 80% consideren un mal acord el document signat amb ERC. Realment tot molt sorprenent.

Segur que tindrem govern, però cal temps per concretar-lo. Sobretot cal temps per trobar la manera de fer front al fracàs que tothom augura a la taula de diàleg. Aquests dos anys, o potser menys, haurien de servir per preparar l’inevitable embat contra un estat incapaç d’assumir la democràcia que exigeixen els diferents pobles ibèrics.

I tots tenim clar que des de l’interior poca cosa hi podrem fer per a la creació d’estructures d’estat. Ho sabem i ho hem viscut: sense l’exterior no s’hauria pogut celebrar l’1-O i només des de l’exterior podrem construir eines per guanyar l’embat. Per això cal recuperar el govern legítim de Catalunya i convertir el Consell per la República en el govern de la República Catalana a l’exili. Seria la manera de reconduir les desconfiances.

Així, el govern interior, amb Pere Aragonès de president, seria un govern fort per gestionar, des de l’autonomia, la sortida a la crisi, però també té sense renunciar a l’altra obligació que té: començar a reconduir aquells fronts que van impedir la victòria a l’octubre del 17.

Com molt bé expliquen Oriol Junqueras i Marta Rovira en el llibre “Tornarem a vèncer”, cal actuar per reconduir les debilitats que hi defineix, malgrat que no acabi d’explicar com fer-ho, per posar-les al costat de la independència.

Cal reconduir el model de suport als mitjans de comunicació: no podem seguir ajudant als mitjans que escriuen el relat en contra de la independència; cal potenciar sindicats i lobby empresarials que no tinguin por a la independència; cal una política exterior sense complexos per teixir una veritable xarxa de suports internacionals per al moment del nou embat; cal que els mitjans públics de comunicació actuïn com a mitjans del país: què esperem a potenciar les corresponsalies a les Illes i País Valencià i recuperar la de la Catalunya Nord?. I sobretot, cal explicar les coses amb clau de país: ens importa més el que passa a París, Londres o Berlín, que no pas el que passa a Madrid, per no dir altre indrets de l’estat.

Cal que el govern de Catalunya en tots els seus àmbits tingui un relat en clau independentista i cal que tots i cadascun dels càrrecs del govern ho tinguin clar: han de ser desacomplexadament partidaris de la República Catalana.

Podem tenir govern si els partits independentistes estan clarament a favor de trencar els ous. Sense trencar els ous, de manera intel·ligent, no avançarem cap a la independència i no guanyarem l’embat proper amb l’estat espanyol que, ens agradi o no, tardarà, com a màxim, els dos anys, o sigui mitja legislatura, segons s’està apuntant als pactes.

Partits independentistes: no jugueu més amb la gent, no els demaneu compromís independentista per després deixar-los desmobilitzats i sols davant la repressió espanyola. L’independentisme és democràticament majoritari i democràticament i, per tant, suficient i els líders polítics ara en tenen la paraula. Tenim cada dia més pressa. Cada dia amb Espanya som una mica més pobres econòmicament i socialment i, sense la independència, acabarem molt pitjor.