Diumenge, 24 d'octubre de 2021 - Edició 1185
La República

La Moncloa no ha volgut mai la taula de diàleg

Espanya és un estat colonial i amb les colònies no es negocia, s’imposa la realitat de la metròpoli.

Joan Puig
Joan Puig 19/09/2021
El president de la Generalitat i el president del govern espanyol en arribar Sánchez al Palau de la Generalitat. Imatge del 15 de setembre de 2021

La insistència d’ERC en posar-ho com a condició per investir Pedro Sánchez com a president ho va fer possible. El drama, però, apareix quan qui té poder sobre aquesta taula, el govern central, pot diluir-la, minoritzar-la i menystenir-la sempre que vulgui.

La Moncloa sap que ERC s’ha agafat com a un clau roent a la taula de diàleg i La Moncloa ha decidit jugar al desgast, aprofitant la ceguesa infinita que té obcecats els republicans, i posant tota mena de traves i excuses.

Primer va ser que el president Torra estava en “temps de descompte”, després la “poca estabilitat” del govern Aragonès i, a mesura que el “dia històric” s’anava apropant, van anar traient un ampli assortit de despropòsits com ara evitar marca un ordre del dia, això sí, mentre la portaveu del gobierno i els diferents ministres van deixant anar que s’hi tractaran temes col·laterals que res no hi tenen a veure amb el conflicte polític, i jugant fins al final al gat i la rata sobre la presència o no del president espanyol i en quin format: si obria la taula i marxava, si feia solament una trobada prèvia només dels dos presidents, i seuria o no a la taula amb tothom…

La prova definitiva del fracàs de tot plegat ha estat que on sí que en Pedro Sánchez va seure va ser en una cafeteria a cara descoberta amb el seu representant a la colònia, en Salvador Illa. Això era el “sit and talk”! De les dues fotos del cul del president espanyol assegut mentre parla, la que seu a la taula de diàleg i la que seu a la cafeteria, la que més difusió ha tingut és la segona i la segona foto és un menysteniment directe a la primera. No se sap de què va parlar amb Illa, però tampoc no se sap de què va parlar-se a la taula de diàleg, més enllà que es va acabar sense ni tenir data per a la reunió següent.

I aquest diumenge la portaveu i ministra Isabel Rodríguez l’ha clavat en dir que la taula no es reunirà fins que tinguem un acord. És a dir que si la taula de diàleg, segons ERC, és per parlar d’amnistia i autodeterminació, tenint en compte que el gobierno aquí no ha mentit mai i ha confirmat que per activa i passiva que mai, mai, no seuran a parlar d’aquests temes, ja tenen l’excusa perfecta per dir que la taula de negociació no es reunirà més: serà per “manca d’acords”.

Com més tardi la classe dirigent, principalment la d’ERC, en adonar-se del fracàs de la taula, davant la manca de voluntat per part del PSOE de tirar-la endavant, més aviat evitaran una forta crisi en el si del partit.

Com hem dit a l’inici, la Moncloa va acceptar la taula de per la pressió d’ERC en un moment crucial per a Pedro Sánchez, ser o no ser investit, però ara, sense aquella pressió ni cap altra a l’horitzó immediat, el president sap que pot fer i desfer i que té la darrera paraula per matar-la definitivament. I no se n’han amagat: són un estat colonial i amb les colònies no es negocia, s’imposa la realitat de la metròpoli.