En el millor dels casos, després de les eleccions espanyoles governarà el PSOE amb Ciudadanos. En el pitjor, un acord entre el PP, Cs i Vox. És a dir que governarà el “trifachito” o el “bifachito”. Ningú, de nou, negociarà un referèndum d’autodeterminació amb Catalunya.
Davant d’aquestes circumstàncies, les forces independentistes tenen l’obligació de portar la iniciativa a Madrid, davant un govern espanyol immobilista, cal un full de ruta guanyador. I guanyador seria una llista independentista de caràcter instrumental que anés a la capital d’Espanya a deixar les coses clares i a fer de lobby independentista davant les ambaixades i els corresponsals estrangers, aprofitant la tribuna pública que representa el Congrés i el Senat espanyol.
Avui mateix Arnaldo Otegi ha tornat a insistir en unes llistes conjuntes dels sobiranistes de tot l’estat per fer front als embats d’un estat espanyol cada cop més allunyat de les democràcies europees. Per fer possible i real aquesta unitat que demana el líder de l’esquerra abertzale caldria primer arribar a un gran acord de les forces de l’independentisme sobre què hi anem a fer a Madrid.
Si s’aconsegueix aquest acord a Catalunya i existeix un acord ampli a tot l’estat amb totes les forces veritablement republicanes i independentistes aleshores sí que, com diu Otegi, podrem efectuar una pressió real sobre el nou govern espanyol, i si segueixen immòbils, aleshores tindrem tota la força i motius suficients per plantejar un embat definitiu per marxar i implementar la República Catalana.
