Divendres, 14 d'agost de 2020 - Edició 750
La República

El fracàs del pragmatisme català a Galícia i Euskadi

A Catalunya, el pragmatisme ha fracassat i els que el demanen ho fan per abatre l’independentisme. Catalunya no té la clau de la caixa

Joan Puig
Joan Puig 13/07/2020

Com no ha de ser pragmàtic el PNB? A Euskadi tenen la clau de la caixa i tenen clar el seu full de ruta. Després de la derrota que va patir el govern d’Ibarretxe, el partit més pragmàtic del món, el PNB, van decidir fer les coses d’una altra manera: “gestionem, gestionem i negociem amb Madrid”, anem creixent i seguim governant Euskadi.

Un pragmatisme que de moment fa impossible un govern conjunt del PNB (31) i EH Bildu (22) que tenen més dels 2/3 dels escons i quasi un 68% dels vots emesos. EH Bildu seguirà lamentant no poder configurar un govern amb el PNB i els d’Urkullu, amb un pacte global amb el PSOE, aniran augmentant el seu pragmatisme, gestionant la clau de la caixa i guanyant cada dia més competències. És la seva via pragmàtica a la independència.

Avui els grans diaris catalans celebren que hagin guanyat els partits polítics pragmàtics. Posen en aquest mateix sac a PNB, EH Bildu i BNG i ho fan com una advertència als partits independentistes catalans: a ERC li diuen va pel bon camí i a JuntsxCat que, si vol guanyar, ha de formar part del pragmatisme. Això és un insult a la intel·ligència, un insult als milions d’independentistes: com podem practicar el pragmatisme si ni tan sols som una Diputació?. Sense la clau de la caixa no podem fer el burro, com diria aquell, i ara sembla que n’hi ha qui s’escolta el Grup Godó, Premsa Ibèrica, el diari ARA i tot l’exèrcit de tertulians que viuen sempre del pragmatisme.

A Catalunya, el pragmatisme ha fracassat i els que el demanen ho fan per abatre l’independentisme. Catalunya no té la clau de la caixa i veiem, dia a dia, que Madrid mai no atorga res a Catalunya. Ho repetiré les vegades que calgui: mai un imperi, malgrat que estigui en decadència, s’asseu a una taula amb la colònia perquè, per als dirigents espanyols, som una colònia. I qui ho ignori mostra un total desconeixement de la realitat. Mai, mai de la vida, cap dirigent espanyol ens admetrà un concert econòmic o qualsevol altra cosa semblant. El pragmatisme a Catalunya ha perdut en aquestes eleccions a Galícia i Euskadi.

Per cert, Galícia mereix un punt i a part: el resultat de les eleccions obre la porta a un procés nou en aquesta nació de la península Ibèrica: el BNG d’Ana Pontón té una immensa oportunitat pensant ja en properes eleccions. A diferència d’Euskadi i Catalunya, a Galícia el panorama electoral ha deixat un sol partit autodeterminista. Això, però, miraré d’explicar-ho en una editorial especifica. El resultat del BNG és una de les grans alegries de la nit.

Relacionats