L’acte conjunt celebrat aquest dissabte a Madrid pels candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gabriel Rufián, i de Podem, Irene Montero, de cara a les eleccions del 29-N, ha deixat una exhibició de discurs d’alt voltatge populista on la confrontació directa i els eslògans d’impacte han substituït el detall programàtic. Lluny d’articular un projecte de governabilitat viable, ambdós dirigents han centrat les seves intervencions a carregar contra la resta de formacions progressistes i sobiranistes, sota la consigna d’haver de «sotmetre el PSOE des de les esquerres».
Desqualificacions internes i simplificació del debat
Durant el míting, la recerca de l’aplaudiment fàcil ha marcat el to de les declaracions, utilitzant etiquetes i insults per deslegitimar els rivals polítics:
- Atacs a l’espai progressista i sobiranista: Rufián ha carregat durament contra el Front Ampli per haver pactat llistes conjuntes al Senat amb els socialistes, acusant-los d’intentar «sotmetre el PSOE entrant al PSOE». En paral·lel, ha menystingut Junts titllant els seus membres de «patriotes de pandereta» que «porten una estelada» i arribant a etzibar-los un «maleïts sigueu» per, segons ell, oblidar els seus compatriotes.
- Dicotomia «els de dalt contra els de baix»: Per la seva banda, Montero ha recorregut a un marc clàssic del populisme en afirmar que la fractura social no és entre esquerres i dretes, sinó entre «els de dalt i els de baix», sentenciant que «els problemes sempre venen de dalt». A més, ha equiparat l’acció legislativa del PSOE i el PP en matèries com l’habitatge o l’energia, assegurant que «voten igual» i acusant els socialistes de voler «menjar-se la seva esquerra» a través del «vot útil».
Mesures d’impacte retòric i crida a la paralització
En l’àmbit de les propostes, l’acte s’ha sostingut sobre consignes maximalistes i solucions complexes reduïdes a lemes de campanya, obviant la viabilitat pressupostària o jurídica:
- Fiscalitat punitiva i nacionalitzacions: El cap de llista d’ERC ha demanat «fregir a impostos» els grans beneficis empresarials i ha reclamat una «inversió massiva» al sistema ferroviari per eliminar les subcontractes d’Adif. Montero, abillada amb una kúfia palestina, ha anat un pas més enllà exigint nacionalitzar Repsol i atribuint problemes estructurals com les llistes d’espera sanitàries o el preu del carburant a «els poderosos», a Donald Trump i a la manca de trencament de relacions d’Espanya amb Israel.
- Agitació al carrer: Com a colofó de l’estratègia d’oposició frontal fins i tot a les forces que integren l’actual executiu, la candidata de Podem ha fet una crida explícita a secundar la vaga general del dia 11 per «aturar tot el país» sense «ni producció ni consum», presentant l’aturada com una via directa per abaratir els lloguers, els aliments i l’energia.
Amb aquesta posada en escena a la capital espanyola, ERC i Podem busquen capitalitzar el descontentament social mitjançant una retòrica polaritzadora que prioritza la brega discursiva contra els seus antics socis per sobre de les propostes de gestió.



