Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Un CGPJ en funcions nomena a tota pressa càrrecs afins al PP condicionant la Justícia pels pròxims 20 anys

Aquesta cúpula judicial l’hauria d’haver nomenat el pròxim Consell

Redacció
Redacció 04/12/2019
El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, en una imatge d'arxiu

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha nomenat o convocat les places de 46 presidents de tribunals i magistrats del Tribunal Suprem malgrat estar en funcions des de fa un any. Els nomenaments -que hauria d’haver fet el pròxim Consell, pendent de nomenar per les Corts Generals i que tindria una composició política diferent de l’actual- són majoritàriament afins al president Carlos Lesmes (que ha impulsat aquesta convocatòria massiva de places) i als vocals nomenats a instància del PP que governen l’òrgan constitucional.

Els alts càrrecs de la cúpula judicial actual van ser renovats el 2013, ja que aquesta renovació cal fer-la cada cinc anys, exceptuant els magistrats del Suprem, que romanen a la seva plaça fins a la jubilació. Només quatre dels vint vocals del Consell interí s’han oposat a aquesta iniciativa: Enrique Lucas Murillo -designat a proposta del PNB-, així com les vocals progressistes Roser Bach, María Victòria Cinto i Concepció Sáenz. Tots quatre sostenen en un vot particular que el CGPJ ha d’autocontenir-se i evitar un “greu qüestionament” de la seva pròpia legitimitat. Amb tot, Lesmes i la majoria conservadora han seguit endavant, amb el suport d’un sector de la minoria progressista. Només necessita dos vots de l’esquerra per tirar endavant els nomenaments més reforçats, i la divisió dels progressistes se’ls facilita quan ofereix concessions a un sector o altre.

Des que va accedir al poder el 2013, Lesmes ha tingut entre els seus objectius el Tribunal Suprem, on ha aconseguit col·locar una bona part de magistrats. A més, ha aconseguit nomenar magistrats del Suprem a persones afins que ronden la cinquantena, de tal manera que s’ha assegurat la seva presència en els propers 15 o 20 anys, fins a la jubilació.

Associacions de jutges han presentat un recurs al Suprem pels fets, recordant que el Consell d’Europa ja ha retret a Espanya la seva falta de transparència en els nomenaments de la cúpula judicial, així com també ho han fet organitzacions com Amnistia Internacional. El 2018, ja va haver-hi una polèmica en aquest sentit quan es va fer públic un whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, celebrant que els populars controlarien la sala segona del Suprem “des de darrere” amb el repartiment que PP i PSOE van fer en la renovació del Consell General del Poder Judicial.

Tot plegat, una situació que explicaria el CIS de fa uns mesos, on un 48% dels ciutadans espanyols assegurava que el funcionament de la Justícia és dolent o molt dolent i un 50,8% posava en dubte la independència dels jutges a l’hora de dictar sentències.

Relacionats