Dimecres, 21 d'abril de 2021 - Edició 1000
La República

Turull crida a la “persistència” i qualifica “d’absurd” el debat sobre la unilateralitat

L’exconseller de la Presidència explica en un llibre com va proposar a Puigdemont que no convoqués eleccions i deixés pas a Junqueras

Avatar
Agències 20/11/2019
Pla detall del llibre 'Persistim' de Jordi Turull i Gemma Aguilera el 20 de novembre del 2019 (horitzontal)

‘Persistim’ és el clam de l’exconseller de la Presidència i el títol del llibre que ha escrit juntament amb la periodista Gemma Aguilera. Avui dimecres arriba a les llibreries publicat per l’editorial Columna i compta amb un pròleg de Carles Puigdemont i un epíleg de Lluís Llach. Turull reclama unitat de l’independentisme, que qualifica “d’imprescindible”, i aposta per refer confiances i recuperar l’esperit de l’1-O sense “furgar en la ferida”. Així mateix, en el context de l’etapa que s’obre després de la sentència del procés, Turull qualifica “d’absurd” el debat entorn la unilateralitat. En el llibre, també relata com va proposar a Carles Puigdemont que no convoqués eleccions i deixés pas a Oriol Junqueras com a president de la Generalitat alhora que ell es va mostrar disposat a assumir la vicepresidència.

Pel que fa la preparació del referèndum, Turull explica que es va instal·lar una “dinàmica d’actuació pròpia dels temps de la clandestinitat” en què la clau era que cadascú només sabia allò que l’afectava directament. Fins i tot detalla que es parlava sempre amb paraules clau i que amb els seus col·laboradors més directes es referien a les urnes com a “pizzes”.

En el llibre també revela que el 30 de setembre i el dia del referèndum van entrar de manera “molt discreta” a la Generalitat més de 140 persones per muntar tot l’operatiu. Turull explica que una manifestació unionista a Sant Jaume atreia l’atenció mediàtica i això va facilitar l’entrada de la gent en grups de persones al Palau. Fins i tot revela detalls com que en un dels edificis del Palau de la Generalitat es va instal·lar una xarxa pròpia i independent en previsió que algú intentés tallar les connexions. Pel que fa al dia de l’1-O, Turull descriu el seguiment que es va fer des del Palau de la jornada i l’emoció que va sentir quan va anar a votar en un col·legi electoral de Parets del Vallès.

L’exconseller narra en primera persona com el dia que Puigdemont es debatia sobre si convocar eleccions o la DUI, ell li va proposar que no convoqués eleccions i deixés pas perquè Junqueras assumís la presidència de la Generalitat. Així mateix, Turull es va proposar per assumir la vicepresidència. “Vull ajudar i mullar-me sobretot en un moment i en una situació de massa solitud que em sembla absolutament injusta per al president Puigdemont”, rememora l’exconseller. Puigdemont però, després de parlar-ne amb Junqueras desestima aquesta proposta.

Encara sobre aquest moment polític, Turull explica que en una reunió amb Puigdemont, ell i Rull suggereixen al president que “sigui el Parlament, com a representant directe del poble, qui decideixi sobiranament què correspon fer”. Puigdemont accepta la proposta i decideix finalment no convocar eleccions i sotmetre la declaració d’independència a votació del Parlament. En aquestes hores trepidants al Palau, Turull també comenta com es va intentar parlar amb el llavors president del govern espanyol Mariano Rajoy, però Madrid no va respondre.

Un altre dels capítols del llibre està dedicat a explicar les trobades entre consellers en llocs clandestins per decidir si, amb l’aplicació del 155 i després de declarar la independència, anaven a l’exili o es quedaven a Catalunya. Turull assegura estava preparat el primer dilluns després de la DUI per entrar al Palau de la Generalitat juntament amb el conseller Romeva i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Però a última hora van canviar els plans i diversos consellers es van trobar en una casa de la vall del Tenes. Allà, Turull va comunicar la seva decisió de quedar-se a Catalunya “per raons familiars” però també perquè estava convençut que calia defensar-se i que es podia “plantar cara jurídicament”. “Prefereixo assumir el risc de plantar cara des d’aquí sense renunciar a les conviccions i els compromisos”, va plantejar. Una opció que, segons Turull, no era vàlida per Puigdemont ja que, segons el seu parer, calia preservar el president de la Generalitat de qualsevol “risc i humiliació”.

Turull es dedica també a explicar els quatre mesos de judici al Tribunal Suprem i a la manera com va afrontar la sentència del procés. Descriu el moment en què juntament amb Forn i Rull li comuniquen la condemna de dotze anys de presó per sedició. Constata que “el judici no ha servit de res” i que “han fet de justiciers i no de jutges”. Malgrat tot, l’exconseller referma que no sent “ni un bocí” de penediment i conclou que la sentència els carrega de raó per crear un Estat diferent i afegeix que la sentència “no decapita l’independentisme”.

L’últim capítol del llibre està dedicat a què cal fer després de la sentència del procés. I ho resumeix amb una paraula: persistir. Una persistència que, segons Turull, perquè sigui eficaç és “imprescindible” que hi hagi unitat d’acció de l’independentisme. I per culminar la independència, l’exconseller afirma que cal que “ens octubrem”, és a dir, recuperar l’esperit d’unitat i lleialtat que va fer possible l’1-O. Segons Turull, després del referèndum l’independentisme ha viscut “episodis poc edificants” i ha fet una crida a no furgar en la ferida i a refer la confiança.

La persistència, per a Turull, s’ha d’entendre com a contraposició de la resignació i aposta per una confrontació basada en “autèntica radicalitat pacífica i democràtica”. “Al final la història demostra que la voluntat persistent de la gent guanya els qui tan sols disposen d’elements exclusivament coercitius per imposar-se”, afegeix.

Pel que fa al debat sobre la unilateralitat, considera que s’ha dut “a l’absurd”. Segons Turull, no s’ha de posar el focus en aquest debat sinó que s’ha de centrar en “què cal fer per ser més eficaços en el camí perquè els catalans decideixin el seu futur”. Turull no entén per què l’independentisme ha de renunciar a fer “passos volguts, compartits i referendats”. Una altra cosa diferent és que, segons Turull, abans de fer cap pas s’ha de mirar i valorar la seva eficàcia per avançar en comptes de recular i tenir en compte com reaccionarà l’Estat “amb tot el seu poder”. “Tot allò que es pugui fer per la via de l’acord i el diàleg sempre és millor”, defensa Turull, però alhora creu que esperar aquest diàleg “no significa deixar de pedalar”. Un diàleg que, segons ha afegit, ha de ser sense condicions prèvies per part de ningú.

Cal explicar, segons Turull, que la causa de l’independentisme no va en contra de ningú. I demana al moviment independentista que no sigui “autodestructiu”. ” Segur que, d’errors, n’hem comès, i jo el primer. Però d’aquí a l’autoflagel·lació permanent hi ha un salt”, ha defensat.

L’exconseller conclou el llibre refermant que vol persistir de manera “tan pacífica com tossuda” per avançar i assolir l’objectiu que es va començar l’1-O “amplificant les complicitats de l’espai independentista i defugint dels retrets”. “Si persistim i persistim, ens en sortirem i el temps en demostrarà que res haurà estat en va i que tot haurà valgut la pena”, conclou.