El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha trobat restes de la muralla moderna i el convent de Sant Francesc a les obres de reurbanització de la Rambla. La intervenció duta a terme al primer tram de la Rambla ha permès localitzar i documentar diverses troballes relacionades amb els jardins i espais de conreu del convent, que va estar en funcionament entre el segle XIII i el XIX, com ara una antiga sínia de pedra que abastia d’aigua subterrània les instal·lacions. També s’han catalogat restes del Semibaluard de Drassanes, una construcció defensiva de la muralla moderna construïda a finals del segle XVIII, i s’han localitzat nombroses restes al voltant de l’edifici de les Drassanes.
“Ha estat una sorpresa a mitges perquè ja hi havia nombrosa documentació”, ha confessat el director de la intervenció, l’arqueòleg Carles Carbonell, que ha recordat que l’Ajuntament disposa de plànols de l’exèrcit de la zona i de la primera remodelació de la Rambla.
En una visita amb periodistes a les restes arqueològiques, Carbonell ha explicat que la incògnita era saber en quin grau de destrucció es trobarien. “El problema és que el grau de destrucció per obres posteriors és molt elevat”, ha dit, tot i que ha assegurat que les estructures que estan sorgint són “molt grans” i permeten poder excavar i treure conclusions.
En aquest sentit, l’arqueòleg en cap ha explicat que, pel pas dels anys, hi ha estructures superposades. “És un jaciment molt gran, són tres hectàrees i mitja i s’està excavant per zones”, ha indicat Carbonell, que ha assenyalat que també s’han trobat restes del col·lector original de la primera reforma de la Rambla de finals del segle XVIII al mur de tancament de Drassanes. “És un valor molt important perquè ens està explicant un moment molt concret de la Rambla de Barcelona”, ha destacat.
Per la seva banda, l’arqueòleg Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha explicat que un percentatge molt elevat de les troballes es conserva in situ, és a dir, es documenta i es torna a tapar. “Hi ha casos, però, que per motiu d’obres s’han d’eliminar o desmuntar parcialment”, ha dit Maese, que ha afegit que en aquest tram de la Rambla hi van unes pilones de seguretat que s’han d’instal·lar en un lloc exacte. “Aquí es desmuntaran les restes després de ser catalogades; és un tant per cent molt petit, la majoria es tapa”, ha aclarit.
El procediment que segueix el Servei d’Arqueologia de Barcelona és documentar, datar i posteriorment preservar les restes, que són recobertes amb sauló i terra, de manera que qualsevol intervenció posterior en tingui en compte la localització i l’estat.
Abans de ser destruïdes, la comissió de Patrimoni de la Generalitat ha d’autoritzar que es desmuntin aquests elements, ja que alguns són “molt singulars”, ha recalcat Maese. L’arqueòleg ha dit que és molt difícil deixar les restes a la vista perquè es troben en una cota molt inferior a la via actual.
Aquest primer tram de l’obra de reurbanització de la Rambla abasta el tram comprès entre Rambla 1-5, plaça del Portal de la Pau 1-7 i avinguda de les Drassanes 2-4. Les obres es van iniciar l’octubre del 2022 i es preveu que finalitzin a la primavera de 2024. Aquesta àrea té un alt interès històric i arqueològic perquè formava part de la ciutat des de la primera ocupació prehistòrica.
