Dissabte, 28 de gener de 2023 - Edició 1647
La República

L’esquerra independentista rebutja la reforma del Codi Penal: “Les lluites populars dels Països Catalans són l’objectiu”

Alerta Solidària il·lustra com afectaria el nou delicte de desordres públics agreujats amb casos coneguts de repressió a Catalunya

Carme Garau 30/11/2022
El cordó de Mossos d'Esquadra a la Via Laietana ple de pintura de colors, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal).

L’esquerra independentista ha expressat el seu categòric rebuig al nou delicte de desordres públics agreujats que s’introdueix amb la reforma del Codi Penal espanyol. “Les lluites populars actives arreu dels Països Catalans són l’objectiu no declarat”, alerten en un comunicat difós a les xarxes socials que signen Alerta Solidària, Arran, el Sindicat COS, CUP, Endavant i SEPC.

Les organitzacions recorden que fa temps que està pendent la reclamada reforma o derogació de la Llei Mordassa “Ens volien fer creure que no disposaven de majories suficients a les cambres espanyoles, però ara ja els cau la careta”, critiquen. Així mateix, creuen que ERC, PSOE i Podemos no tenen pressa per acabar amb la “coacció constant” contra l’exercici de drets fonamentals com el de manifestació o llibertat d’expressió. Tot plegat, apunten, per salvar els pressupostos, la taula de diàleg i les carreres d’alguns líders polítics de l’1-O.

Un marc legal més repressiu

Fent ressò del coneixement aportat per les advocades d’Alerta Solidària, denuncien que la reforma implica “més subjectivitat” amb termes “imprecisos” que donen peu a criminalitzar encara més accions protesta, així com endurir les penes en aquests judicis.

Finalment, fan una crida a la militància i a la ciutadania dels Països Catalans per rebutjar aquesta reforma. “Tenien raó quan deien que l’Estat era reformable: però per anar enrere”, sentencien.

Casos reals

En un il·lustratiu fil de Twitter, Alerta Solidària ha exemplificat com afectaria la reforma amb sentències de casos reals i tan sonats com la protesta Holi Fest, en què Marcel Vivet podria haver estat condemnat a 3 anys i mig amb el nou delicte de desordres públics i, per tant, la presó hagués estat inevitable.

Això mateix, es traslladaria al cas de la vaga feminista de Manresa, a manifestacions per l’alliberament de Pablo Hasél, a ocupacions pacífiques a entitats bancàries o a accions contra la sentència de l’1-O.