Dijous, 24 d'Octubre de 2019 - Edició 455
La República

El Govern ignora el català en les ajudes a producció de cinema

“No som una llengua minoritària, sinó minoritzada”, ha dit el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, durant la presentació de l’InformeCAT 2019

Avatar
Agències 20/06/2019
Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, presenta l'InformeCAT 2019

El 78% de les subvencions de l’ICEC al cinema s’han concedit de Govern a producció cinematogràfica que no és versió original en català. Aquesta és una de les 50 dades de l’InformeCAT 2019 que ha presentat aquest dijous la Plataforma per la Llengua. Altres dades de l’informe indiquen que només el 14,6% de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català a les zones urbanes de Catalunya; que el 28,6% de la població d’origen no catalanoparlant sent el català com la seva llengua i que el 59,9 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català amb un jutge que usa el castellà els perjudicarà. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha assenyalat que només 2 de cada 10 parlants se senten segurs parlant la seva llengua davant d’un jutge castellanoparlant.

Escuder ha explicat que el català es troba “en una situació difícil” en la qual “hi ha punts on la situació seria per sortir corrents i nefasta com la justícia i el cinema” i n’hi ha d’altres on la situació és millor. “No som una llengua minoritària, sinó minoritzada”, ha dit. L’objectiu de l’informe és conscienciar sobre la situació de la llengua catalana i la necessitat de la millora del seu estatus legal, “des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra”.

En educació, el 14,6 % de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català a les zones urbanes de Catalunya. Així ho indica l’estudi sociolingüístic que ha portat a terme la Plataforma per la Llengua en 50 centres educatius de ciutats catalanes, tant de Primària com de Secundària i que presentarà l’entitat properament. El resultat global és que només el 24,3 % de les converses a l’hora del pati als centres educatius de Catalunya són en català, en les etapes dels estudis obligatoris. La Plataforma per la Llengua considera que el “més revelador” de l’estudi és la diferència entre l’ús de català als patis de la Primària, que és del 35 %, enfront de l’ús que es detecta del català a la Secundària, que es redueix a més de la meitat: només el 14,6 % dels alumnes de secundària s’expressen en català a l’hora del pati.

En el terreny lingüístic, 24.000 persones van inscriure’s als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística el setembre del 2018. Segons la Plataforma per la Llengua comporta un augment del 13% de les inscripcions als cursos inicials, que són aquells adreçats a persones sense cap coneixement de català, i del 4% en les d’inscripcions als cursos bàsics per a persones que volen resoldre habilitats comunicatives quotidianes. L’augment de les inscripcions de nivell elemental ha estat del 15%.

Cinema

La Plataforma per la Llengua considera que dos dels àmbits en què s’està més lluny pel que fa a la normalització del català són la justícia i el cinema. L’entitat denuncia que el 78% de les subvencions que l’Institut Català de les Empreses Culturals ha donat aquest 2018 per la producció de llargmetratges d’estrena als cinemes ha estat a obres audiovisuals que no incorporen el català. Així ho apunten, segons l’informe, les dades oficials del Departament de Cultura, que evidencien que més de 3,7 milions d’euros d’un total de més de 4,8 es van atorgar a obres que no incorporaven el català en la versió original. El 52% es va destinar a films en castellà i el 17,5 %, a films bilingües espanyol-anglès, mentre que un 22,5 % de les ajudes es van destinar a obres que incorporaven el català, de les quals el 10,6 % van ser per a films en versió original només en català. “Aquí quan donem subvencions la llengua la tenim en compte molt poc”, ha indicat Escuder, qui ha reclamat al Departament de Cultura un canvi en el moment d’atorgar subvencions. Així mateix, segons les dades del GESOP, el 59,9% dels parlants habituals de català a Catalunya creuen que respondre en català a un jutge que els ha parlat en castellà, els pot perjudicar. Escuder ha assenyalat que només 2 de cada 10 parlants se senten segurs parlant la seva llengua davant d’un jutge castellanoparlant.

En el terreny literari, durant el 2018 es van traduir al català 154 llibres de 53 editorials amb el suport de la subvenció de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat. Hi ha un lleuger increment respecte l’any anterior ja que només s’han traduït 10 títols més, de 9 editorials, que el 2017, però, en canvi, és molt superior respecte del 2016 (25 títols i 14 editorials). La Plataforma per la Llengua ha assenyalat que el consum de llibres en català continua “essent minoritari”. Segons l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017 de la Generalitat, només el 27,8% de la població llegeix habitualment en català, mentre que el 68,3 % ho fa en castellà i el 3,9 % en altres idiomes. I el 2018, tal com es desprèn de l’Informe d’hàbits de lectura i compra de llibres d’Espanya del 2018, només el 28,2 % de la població de Catalunya declara haver llegit l’últim llibre en català.

L’informe apunta altres dades en el terreny cultural com per exemple que l’any 2016 només hi ha un 32% de presència mitjana del català en els cinc festivals de música amb més ajuts de l’ICEC i que el Festival de cinema de Sitges presenta només el 58% dels llargmetratges en català.

Escuder ha destacat una altra xifra que indica que l’atur entre els castellanoparlants que fan servir el català habitualment és la meitat que entre els que no. Una mostra sorgida de diverses variables de les tres onades del Baròmetre d’Opinió Política de Catalunya de l’any 2018 revela, com ha recollit la Plataforma, que l’atur entre els castellanoparlants inicials que empren el català de manera habitual és gairebé la meitat que l’atur entre els castellanoparlants inicials que no l’usen habitualment. En concret, la desocupació baixa del 21,7% a l’11,7%.

L’estudi també apunta que el 28,6% de la població d’origen no catalanoparlant sent el català com la seva llengua. Segons les dades obtingudes a partir de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya (2013), fins a un 28,6% de la població que en la infantesa no parlava el català a casa s’identifica amb aquesta llengua. La Plataforma ha ressaltat que aquesta dada mostra que la llengua segueix tenint “un poder d’atracció notable per a les persones que no en són parlants inicials”. Entre els catalanoparlants, el percentatge de persones que s’identifiquen amb el català és del 97%.

Relacionats