La reforma laboral, la inflació i el cicle electoral, principals reptes de la recta final del mandat i amb una taula de diàleg més morta que viva
Aquest divendres es compleixen dos anys des de la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol (7 de gener del 2020) i s’arriba a l’equador d’una legislatura marcada primer pels indults i després per la pandèmia i la crispació. Sánchez encara la segona meitat del seu mandat amb dos pressupostos generals aprovats gràcies als seus socis parlamentaris i amb 70.000 milions d’euros de fons europeus, però amb deures pendents com l’aprovació al Congrés de la reforma laboral –per ara no té suports garantits- i la reedició d’una taula de diàleg, que podria quedar relegada pel cicle electoral. Les eleccions a Castella-Lleó i potser a Andalusia permetran calibrar la força del PP i el seu equilibri amb Vox abans de les generals del 2023.
La gestió dels fons europeus queda en mans del govern espanyol, un dels grans fracassos de les negociacions del republicans
La inflació (6,7% al desembre), el preu disparat de l’electricitat i els efectes de la sisena onada de covid suposen un repte important per l’executiu, que ha promès una recuperació ràpida. L’objectiu és que no s’aturi el creixement de l’ocupació, que registra rècords consecutius i que al desembre va assolir la xifra d’atur més baix des del 2007.
El govern espanyol disposa d’un coixí econòmic important gràcies a l’arribada dels fons europeus Next Generation. La primera remesa de 10.000 milions va arribar a finals del 2021 i se suma a un avançament de 9.000 milions que la Comissió ja havia fet arribar a l’Estat. Sánchez disposarà encara de 12.000 milions al juny, 5.000 a desembre, i 17.000 milions més el 2023.
Sánchez ja no necessita els socis de l’inici de la legislatura, i els deixarà fora de les grans decisions
L’àmplia majoria dels pressupostos és fruit del joc d’aliances desplegat per l’executiu espanyol –i especialment per la ma de Pablo Iglesias mentre va ser vicepresident- per captar els vots de les formacions nacionalistes i independentistes en detriment de Cs, que va quedar relegat als primers pressupostos i que navega contra les enquestes que auguren la seva pràctica desaparició.
La taula de diàleg, desplaçada i en liquidació
L’executiu espanyol ha aconseguit el suport d’ERC a lleis importants com els pressupostos i la llei educativa, tot i que els republicans han hagut de treballar les contrapartides com les quotes del català a la llei audiovisual o la concreció de la taula de diàleg, que s’havia de reunir a principis del 2022. La Moncloa apunta per ara que no hi ha cap reunió prevista.
De fons el temor de l’executiu espanyol que la taula de diàleg –i la resolució dels indults- atiï encara més les opcions del PP a les eleccions a Castella-Lleó del pròxim 13 de febrer. La direcció del PP vol que siguin la primera fita d’una recuperació que podria passar també per les urnes a Andalusia abans de les eleccions generals que tocaria celebrar el 2023.
Els comicis permeten que el líder del PP, Pablo Casado, aparqui momentàniament la seva pugna amb Isabel Díaz Ayuso, però també calibraran la crescuda de Vox que auguren les enquestes. Els de Santiago Abascal eixuguen a favor seu la desfeta de Cs i dificulten que Casado faci el trànsit cap al centre que li demana ja part del seu propi partit.
Reforma laboral sense el vist i plau dels seus socis
Un dels reptes immediats de Sánchez és la convalidació de la reforma laboral que va aprovar fruit d’un acord pràcticament inèdit entre sindicats i patronal. El Congrés li ha de donar el vistiplau abans del 7 de febrer, però el PNB, Bildu i ERC condicionen l’aprovació a una sèrie de modificacions que passen, entre altres, pel respecte al marc de negociació autonòmic i per les competències de la Generalitat per autoritzar ERO. L’executiu haurà d’esmerçar-se perquè la patronal ja ha dit que es despenjarà de l’acord si es modifica el text.
