El panorama polític a Waterloo ha tornat a exposar les esquerdes sagnants de l’independentisme català, provocades en gran part pel rumb de confrontació directa que manté el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Madrid, Gabriel Rufián. Mentre que formacions com EH Bildu prioritzen teixir aliances estratègiques i escenificar un «bon rotllo» basat en la defensa dels drets de les nacions basca i catalana, Rufián ha optat un cop més per desmarcar-se amb un atac frontal que erosiona qualsevol intent d’unitat d’acció.
La darrera mostra d’aquesta manca de cohesió s’ha viscut arran de la trobada entre Arnaldo Otegi i l’expresident Carles Puigdemont a Bèlgica. En lloc de veure amb bons ulls la complicitat entre l’esquerra abertzale i Junts per Catalunya de cara a guanyar força davant l’Estat, Rufián ha reaccionat amb un retret agre a les xarxes socials. El diputat republicà ha etzibat a Otegi un aspre «Pues dile que vote los Decretos, Arnaldo», menystenint el debat de fons sobre els drets nacionals i rebaixant l’estratègia independentista a una mera submissió a l’agenda legislativa del govern espanyol.
Un xoc calculat contra Junts i Waterloo
Aquesta reacció negativa de Rufián no és un fet aïllat, sinó que respon a una dinàmica de xoc diari plenament consolidada. Des de fa mesos, el portaveu d’ERC ha incrementat la virulència dels seus missatges contra Junts i el mateix Puigdemont, arribant a afirmar recentment que la formació de l’expresident «només mereix el més absolut ostracisme».
Aquesta línia dura, lluny de buscar ponts per defensar una posició conjunta catalana al Congrés dels Diputats, sotmet ERC a un desgast permanent de confrontació interna:
- Subordinació a Madrid: Rufián s’ha convertit en el principal valedor de les convalidacions exprés de l’Executiu central, atacant Junts cada vegada que els de Waterloo intenten negociar contrapartides o expressen dubtes sobre els decrets de l’Estat.
- Doble lectura davant Bildu: Mentre EH Bildu actua amb perfil propi i manté ponts sòlids amb Junts per coordinar forces sobiranistes, Rufián utilitza els bascos com a ariet contra l’independentisme català de Waterloo, creant malestar també en les files aliades.
- Ruptura definitiva de la unitat: El rebuig frontal a la foto de Waterloo demostra que per a la direcció madrilenya d’ERC, el pols per l’hegemonia electoral a Catalunya passa per damunt de qualsevol lògica de front comú de país.
Davant d’un escenari clau al Congrés amb votacions de gran rellevància social i nacional, l’actitud de Gabriel Rufián allunya definitivament la possibilitat d’una veu catalana unida i forta, preferint el desgast del veí abans que el combat polític compartit contra l’Estat.
