Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Quasi una dècada de la primera victòria aclaparadora de l’independentisme a les urnes: 96% pel ‘Sí’ en la consulta que va plantar la llavor de l’1-O

Mariano Rajoy criticava l'aleshores president del Gobierno, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, per "mirar cap a un altre costat"

|

- Publicitat -

El 13 de setembre del 2009, el municipi d’Arenys de Munt va acollir la primera consulta per la independència a les urnes. Va ser l’embrió del que, el novembre del 2014, es convertiria en la consulta del 9N i -finalment, el 2017- en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

Tot va sorgir al Maresme, arran d’una moció presentada al consistori d’Arenys de Munt el juny del 2009 per la CUP i que va tirar endavant amb el suport de l’Ajuntament aleshores capitanejat per Carles Móra (Arenys de Munt 2000). La idea era cedir espais municipals, però la Falange ho va denunciar i una sentència judicial va prohibir que el consistori col·laborés amb els locals i -per tant-  la consulta es va dur a terme en un espai privat. Móra va seguir donant-hi suport de manera explícita i molts catalans van anar fins a Arenys de Munt per fer costat als veïns.

Publicitat

Per primer cop, el ‘Sí’ a la independència guanyava a les urnes amb un 96% dels vots i una participació del 41%. “Proclamem Arenys de Munt primer municipi que ha votat lliurement  i democràticament la independència de la nació catalana”, deia aleshores Josep Manel Ximenis, portaveu de la comissió organitzadora, que també assegurava que “políticament parlant, la via de l’Estatut està morta i la gent vol que li parlin d’independència”. Allò donava el tret de sortida a una onada de consultes populars, ja que -aquella mateixa nit- altres pobles de Catalunya anunciaven les seves intencions de fer-ne una pròpia.

Diverses veus del panorama polític van parlar aleshores sobre el que significava la consulta per la independència a Arenys de Munt. Miquel Iceta (PSC), per exemple, parlava d’una “deriva radical de Convergència” i Laia Ortiz (ICV) defensava l’Estatut com “l’instrument vigent per augmentar l’autogovern”. Mariano Rajoy (PP), aleshores en l’oposició, criticava el que era president del Gobierno, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, per “mirar cap a un altre costat”.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut