Dissabte, 14 de Desembre de 2019 - Edició 506
La República

Un sindicat de policia espanyola no assumeix que no s’investigui votants de l’1-O per resistència

El Sindicat Professional de Policia (SPP), personat en la causa per les càrregues de l’1-O que instrueix el Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, ha presentat un recurs d’apel·lació contra el […]

Avatar
Agències 19/02/2019
Càrrega policial l'1-O

El Sindicat Professional de Policia (SPP), personat en la causa per les càrregues de l’1-O que instrueix el Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, ha presentat un recurs d’apel·lació contra el rebuig a investigar votants dels col·legis barcelonins per un presumpte delicte de resistència passiva greu.

Segons un comunicat, el SPP ha recorregut les quatre denegacions a investigar votants al·legant que “les persones que hi havia coneixien i sabien a què anava la Policia Nacional i els van fer front, fent servir la força passiva per evitar l’acció policial i resistint-se greument a les ordres donades pels funcionaris”.

El sindicat confia que l’Audiència de Barcelona estimi els seus recursos i ordeni obrir investigacions per aquestes accions, perquè en les imatges sobre les actuacions als col·legis “s’aprecia perfectament com la multitud congregada en els punts de votació duia a terme una resistència passiva greu”.

“Aquestes persones, emprant la força, entrellaçades les unes a les altres o subjectant-se a baranes o tanques, empenyent els funcionaris, obstruïen amb el seu cos el pas dels agents per impedir-los complir el mandat judicial”, han dit, afegint que a més van insultar els policies.

Els votants, “víctimes directes de la situació generada pels poders públics”

El jutge d’Instrucció 7 va rebutjar investigar els votants en argumentar que l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir el referèndum no anava dirigida als votants, que no existia una prohibició general d’acudir als centres designats com a col·legis electorals, i que van ser “víctimes directes de la situació de confrontació generada pels poders públics”.

El jutge va considerar que, malgrat que es publiqués en tots els mitjans de comunicació que el TSJC havia ordenat impedir la consulta, “qualsevol ciutadà podia acudir als centres electorals perquè no se li havia prohibit”. “És més, no només no se’ls havia prohibit anar-hi, sinó que hi havien estat convidats pel mateix Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i altres institucions, existint un evident conflicte de preteses legitimitats”, deia la interlocutòria judicial.

Relacionats