El poder judicial espanyol torna a fer-ne de les seves; ara, negant-se a investigar el jutge Joaquín Aguirre per prevaricació i malversació en la seva pèssima instrucció de l’infundat ‘cas Volhov’. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit la querella per prevaricació i malversació de fons públics contra el jutge presentada per Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye, tots tres víctimes de la repressió judicial exercida en el marc d’aquesta causa.
La querella, presentada l’estiu del 2024, denunciava que el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics”. “Per ara ja s’ha dictat una interlocutòria en què 13 persones il·legalment estan sent investigades i es troben a costa de l’arbitri del querellat, sense cap possibilitat de defensar-se i amb greus expectatives de veure, encara més, minvats els seus drets constitucionals”, avisen els denunciants en la seva querella. En l’escrit de 39 pàgines, els querellants deien que Aguirre ja hauria prevaricat des que el 2016 va obrir la investigació contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a ONG vinculades al sobiranisme. No obstant això, la querella se centra en la interlocutòria d’Aguirre del 21 de juny passat, que considera que suposa una despesa “il·lícita” de recursos públics per desig de l’instructor d’esquivar el manament de l’Audiència de Barcelona de concloure la causa.
L’escrit demanava que es prengui declaració a Aguirre com a investigat, i com a testimonis al lletrat de l’administració de justícia del seu jutjat, a un periodista i a l’autor d’un llibre sobre la suposada trama russa. Cal recordar que la suposada trama russa investigada en el ‘cas Volhov’ va resultar ser una gran farsa construïda amb la connivència dels mitjans de comunicació i els jutges espanyols. La causa, que el jutge va anar convenientment dividint en diferents peces, no ha prosperat i va acabar arxivant-se; moltes de les peces, a més a més, per falta de proves i mancances en la instrucció. Cal recordar que Aguirre va ser qui va negar-se aplicar la llei d’amnistia a Artur Mas, Carles Puigdemont i onze persones més.
La construcció de la trama russa i el ‘cas Volhov’
Una investigació internacional feta per diversos mitjans va destapar com va construir-se la suposada trama sobre la ingerència russa a Catalunya. La investigació internacional va descobrir que el consorci internacional Projecte d’Informació sobre Crim Organitzat i Corrupció (OCCRP), precisament el que va publicar en exclusiva les informacions que demostraven la suposada trama russa a Catalunya, és un organisme controlat i regat amb diners directament pel govern dels Estats Units d’Amèrica de forma oculta.
La cronologia de la construcció de la gran mentida que és la trama russa va ser la següent: el maig de 2019, ‘El Periódico de Catalunya’ va publicar la primera peça sobre la suposada trama russa, en la qual els periodistes Jesús Albalat i Antonio Baquero asseguraven que un enllaç de Puigdemont havia ofert a Rússia reconèixer Crimea a canvi del seu suport a la independència de Catalunya. El 3 de setembre del 2021, l’OCCRP va publicar un reportatge sobre la trama russa, signat per Albalat i Baquero, que ja era editor del consorci. El 8 de maig del 2022, l’OCCRP va publicar un nou reportatge que exposava les entranyes de la suposada trama russa.
Quan la suposada trama russa va arribar a les mans dels jutges espanyols, aquests van fer-la servir per manipular i continuar la repressió judicial a través de la ‘lawfare’. El febrer de 2024, l’advocat Gonzalo Boye va denunciar l’estreta relació entre les informacions publicades per ‘El periódico’ i l’OCCRP, i el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas ‘Volhov’, el que investigava judicialment la trama russa. I és que des del jutjat d’Aguirre es va filtrar il·legalment informació, la qual incloïa fragments de converses, missatges i fotografies. Aquesta informació va “convertir-se en la base de les informacions de ‘El Periódico’ i l’OCCRP”. Aguirre incloïa aquestes informacions periodístiques a la trama per tal d’engrandir-la i donar-li solidesa, a la vegada que contribuïa a la desinformació per part dels altres mitjans i a l’esvalotament dels partits espanyols.
La justícia rebutja investigar un dels seus
Malgrat totes les proves que demostren el clar biaix ideològic del jutge instructor de la causa, i les múltiples irregularitats que envolten la causa judicial, tant el tribunal com la fiscalia han considerat que la querella de tres de les víctimes no és vàlida per a ser admesa a tràmit. Al·leguen que analitzada la traçabilitat processal de les actuacions a les quals es refereix la querella, no existeix cap element que permeti fer prosperar l’escrit dels querellants.
Així, la sala defensa que l’incompliment del termini màxim d’instrucció o l’obertura de nombroses peces separades ja van ser resolts per l’Audiència de Barcelona, i creu que les decisions d’Aguirre, tot i que podien ser equivocades no tenien el caràcter prevaricador i penal que li volen atribuir els querellants.