Dimarts, 26 de gener de 2021 - Edició 915
La República

Toc d’atenció del Consell d’Europa a Espanya per no limitar les opcions de custòdia a pares maltractadors

L’organització avisa en el seu informe sobre la violència de gènere a Espanya, que “sovint” concedeix la custòdia compartida a pares condemnats

Avatar
Agències 25/11/2020
Pla general del cartell del Consell d'Europa amb les banderes dels estats membre de fons el 14 de maig del 2019. (horitzontal)

El Grup d’Experts en la Violència contra les Dones i Violència Domèstica del Consell d’Europa, conegut com a GREVIO, ha reclamat a Espanya que limiti les opcions dels maltractadors per mantenir la custòdia dels fills. “És molt preocupant la persistent suposició entre jutges i professionals dels serveis socials que els nens que han estat testimoni d’abusos i que expressen por al seu pare estan manipulats per les mares”, avisa en el seu informe sobre la violència de gènere a l’Estat on alerta com “sovint” es concedeix la custòdia compartida a pares condemnats. Els experts veuen “preocupant” l’alt rebuig d’ordres de protecció de dones als jutjats de Barcelona i Madrid, on només es concedeixen el 50% , i demanen una investigació.

Una “disparitat” que destaca el GREVIO en comparació amb altres zones, com València o La Rioja, on es concedeixen el 90% de les ordres de protecció. Segons dades recollides per l’informe, a l’estat espanyol només es concedeixen dos terços de les ordres de protecció demanades per delictes de violència contra les dones. El 2017, es van fer més de 38.000 sol·licituds i només 26.000 van ser atorgades.

En general, el grup d’experts del Consell d’Europa veu “preocupant” el nombre “substancial” de peticions que es rebutgen a l’Estat. A més, el GREVIO alerta del baix nombre d’ordres de protecció que demanen les dones immigrants. Per això, els experts insten Espanya a revisar aquest problema i a impulsar mesures per millorar la protecció de les dones víctimes de violència masclista, com per exemple l’ús de la presó preventiva en situacions de risc.

Problemes per la custòdia

El sistema legal espanyol ofereix un “marge molt ampli” als jutges per decidir sobre els drets de custòdia i de visita dels culpables de violència a la parella o als fills, avisa el GREVIO. Malgrat les lleis que protegeixen a les víctimes i suspenen o limiten les visites, GREVIO ha detectat que els jutges penals són “reticents” a suspendre la potestat d’exercir com a pare, tant en les sentències prèvies al judici com en les finals.

Per això, insta a “regular el marge” que tenen els jutges a l’hora de decidir sobre els drets de custòdia i de visita dels culpables de violència contra la parella, així com els que estan a l’espera de judici o els que reuneixen prou proves que confirmen l’abús a un nen o una mare.

Reclama ampliar el delicte d’assetjament

El grup d’experts sobre violència contra les dones critica que la definició d’assetjament sexual a Espanya està limitada a “qualsevol comportament sexual no desitjat que afecti o pugui afectar la dignitat d’una persona al lloc de treball, a un entorn docent o al context empresarial”.

“L’abast és molt restringit en comparació amb el que preveu el Conveni d’Istanbul”, apunta l’informe publicat coincidint amb el Dia Internacional Contra la Violència a les Dones. Així, reclama “l’ampliació del seu àmbit d’aplicació” per garantir la imposició de sentències d’assetjament sexual en tots els àmbits de la vida, tant públics com privats. També reclama a les autoritats “revisar el nivell de gravetat” requerit perquè una conducta es qualifiqui d’assetjament.

Reforçar el codi penal

Pel que fa a violència sexual, el GREVIO diu que hi ha dues formes d’ofenses destacades: l’agressió sexual, inclosa la violació, i els abusos sexuals, inclosa la penetració. Les agressions sexuals es consideren delictes greus i els abusos sexuals són delictes penals menors, on l’element que ho distingeix i qualifica és el consentiment de la víctima.

“L’aplicació a Espanya de les sentències d’acord amb aquests dos tipus d’ofenses sexuals ha provocat una indignació generalitzada els últims anys”, constata el GREVIO que lamenta com nombroses decisions judicials a l’estat espanyol semblen “reproduir estereotips o apliquen interpretacions que disminueixen la responsabilitat penal de l’autor”.

Per això, els experts reclamen que es reforci el codi penal espanyol per garantir que policies, fiscals i jutges apliquen les sancions corresponents davant d’un delicte de violació en què no hi ha consentiment. “Fins i tot en absència de resistència per part de la víctima i quan les circumstàncies del cas impedeixin el consentiment vàlid”, remarquen.

Espanya va signar el 2011 la Convenció d’Istanbul, el tractat internacional per abordar la violència de gènere, i el va ratificar el 2014. L’informe publicat aquest dimecres ha avaluat per primera vegada en quin punt coixeja el sistema espanyol actual en relació amb la violència de gènere, així com les millores que s’hi ha trobat.

Relacionats