«La independència dependrà de si una majoria àmplia de catalans la desitgen, de la resposta dels espanyols a la desafecció catalana i dels encerts i errors d’uns i altres». L’exconseller Santi Vila fa aquesta reflexió al llibre ‘Vencer y convencer’ (Península Atalaya, 2020), on relata la seva experiència al judici al Suprem per l’1-O, i apunta diverses propostes per «recuperar el consens». Vila considera «legítim» defensar el dret a construir una «societat separada, èticament millor», si Espanya no vol ser reformada. A més, proposa que Barcelona sigui «cocapital» d’Espanya -juntament amb Madrid-, i que a més sigui seu del Senat i alguns ministeris. L’exconseller també aposta per reformar la Constitució
Al llibre Vila també critica els «sectors més integristes del nacionalisme català» per haver-lo deixat «al marge» de les aportacions econòmiques de l’anomenada ‘caixa de solidaritat’ per a pagar les fiances dels presos. L’exconseller agraeix els amics catalans a Madrid i madrilenys, i simpatitzants que el van ajudar. Vila també explica que Jordi Sànchez va ser dels primers que el va defensar en públic, i que ha anat mantenint una bona relació amb d’altres presos com, sobretot, Jordi Cuixart.
En canvi, critica el president del Govern, Quim Torra, per no haver -li dirigit la paraula quan van coincidir al judici del Suprem: «Tot i que tinc la impressió que m’evitava, vaig prendre la iniciativa d’anar-lo a saludar i, potser perquè el vaig agafar desprevingut, em va correspondre, tot i que de manera escarida. ‘Gràcies per acompanyar-nos, president’, li vaig dir en català, mentre li estenia la mà. Torra es va limitar a saludar-me, sense dir res», relata Vila.
L’exconseller també admet que, «vist amb perspectiva», resulta «bastant inqüestionable» que no hauria d’haver acceptat formar part del Govern tan «eclèctic i inestable» que es va formar a partir del gener de 2016, després de les eleccions del 2015 amb JxSí.
Finalment, Vila apunta que un dels escenaris possibles que veu per a l’espai de JxCat i PDeCAT és la refundació del centre catalanista al voltant d’un «moviment-partit nou», amb centristes, liberals i socialdemòcrates. Aquesta nova formació hauria de tenir «clar» que Catalunya és una nació però que també tingui present que la política s’ha de centrar en la «millor socialització de la riquesa i la protecció social».
