Edició 2191

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de juliol del 2024
Edició 2191

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de juliol del 2024

Riba i Jové denuncien que l’espionatge amb Pegasus va ser en moments polítics i judicials clau, i reclamen accelerar la investigació

Reivindiquen el dret de totes les víctimes a saber qui els ha espiat, per què ho ha fet i quina informació ha obtingut

|

- Publicitat -

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba va ser espiada amb el programari Pegasus almenys el 28 d’octubre del 2019, dues setmanes després de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O, que afectava el seu marit, Raül Romeva, i mentre parlava amb el seu assessor europeu. L’ex alt càrrec d’Economia el 2017 i també dirigent republicà Josep Maria Jové hauria estat espiat almenys el març del 2019 i el juny del 2020, quan negociava en nom d’ERC temes com els estats d’alarma per la covid, pressupostos o la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez. Ho han dit tots dos en la seva declaració al jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona, on han declarat aquest divendres com a víctimes del ‘Catalangate’.

Publicitat

Les declaracions han durat en total unes dues hores i han estat de les primeres de les desenes d’independentistes afectats pel ‘Catalangate’. Segons l’advocat de tots dos, Andreu van den Eynde, això suposa l'”inici efectiu” de la investigació judicial sobre el cas, però espera que s’acceleri, s’acumuli en un sol jutjat i els jutges instructors tinguin més iniciativa pròpia i no posin entrebancs. A més, confia que la pressió política europea faci que el govern espanyol tingui “ganes” d’aclarir l’espionatge i desclassifiqui els documents del CNI sobre la qüestió, com li va demanar el jutjat. “És impensable que no ho faci”, ha dit.

En tot cas, creu que les declaracions d’aquest divendres són “un petit pas” en els molts que hauran de fer les víctimes per impulsar definitivament les investigacions judicials que els afecten. L’acusació particular ha aportat documents i proves pericials sobre els telèfons espiats, però la fiscalia vol que els afectats entreguin l’aparell sencer, cosa que el seu lletrat no vol. Segons l’advocat, ja hi ha prou proves pericials sobre l’espionatge i creu que com a màxim es podria fer un altre bolcat de la informació espiada que contenen els aparells perquè sigui analitzada per un laboratori independent, com el de la Universitat Politècnica de Catalunya, i no pas que la policia espanyola tingui l’aparell en el seu poder, perquè això podria vulnerar la seva intimitat.

Diana Riba ha explicat al jutjat que ella, com a vicepresidenta del comitè del Parlament Europeu que ha investigat el cas ha pogut parlar amb els responsables de NSO, empresa creadora de Pegasus, cosa que no ha fet cap jutjat espanyol. També ha explicat que va tenir constància fefaent que havia estat espiada el 28 d’octubre del 2019. Aquell dia va parlar per telèfon amb el seu assessor al Parlament Europeu. Quan va penjar, el seu assessor va rebre immediatament una altra trucada on automàticament se li va reproduir la gravació de la conversa, només amb la veu de Riba. Això va fer suposar que algú havia gravat Riba amb el micròfon del seu mòbil. Per error, el sistema va reproduir la gravació al mòbil amb el que havia parlat.

En aquelles dates, feia dues setmanes que s’havia publicat la sentència del ‘procés’, que afectava Riba des d’una doble vessant: com a parella de Raül Romeva, un dels condemnats, i com a eurodiputada, ja que l’altre eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueras, també va ser condemnat i inhabilitat.

Per la seva banda, Jové ha explicat que va ser espiat almenys el març del 2019 i el juny del 2020, a més d’algun altre cop que no s’ha pogut confirmar. En aquelles dates, Jové era un dels principals negociadors d’ERC en temes com els pressupostos, la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, la taula de diàleg o les declaracions dels estats d’alarma per la covid. També ha recordat que el seu mòbil del 2017 li va ser decomissat per la Guàrdia Civil el 20 de setembre d’aquell any, en l’escorcoll de la seu del Departament d’Economia just abans de l’1-O. Arran d’aquell decomís es va filtrar informació del seu telèfon a la premsa, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat peritar aquest aparell perquè el considera una peça de convicció.

Et pot interessar  Rovira, des del Parlament: "Soc aquí per seguir lluitant amb més convicció política i més fortalesa personal"

El març del 2019, a més, s’estava celebrant al Suprem el judici de l’1-O i en aquelles dates li tocava declarar a ell mateix i es tractava de temes que l’afectaven a ell.

En sortir, Diana Riba ha instat la justícia espanyola a accelerar la investigació de tots els casos i ha reivindicat el dret de totes les víctimes a saber qui els ha espiat, per què ho ha fet i quina informació ha obtingut. També ha recordat que quan ella va ser espiada era eurodiputada i per tant tenia immunitat parlamentària, per la qual cosa només podia ser espiada si el Parlament Europeu li aixecava la immunitat.

Declassificació papers CNI

Aquestes declaracions han arribat després que el jutjat demanés al govern espanyol desclassificar documents secrets sobre Pegasus. En la interlocutòria, la jutgessa també imputava i citava a declarar una de les empreses del grup NSO, citava a declarar a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i cridava a comparèixer Jové i Riba en qualitat de testimonis.

L’Audiència de Barcelona va ordenar al març al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, cités com a investigada l’empresa israeliana creadora de ‘Pegasus’ i encarregués un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. El 24 d’octubre passat el jutjat va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d’OSY Technologies. Però en comptes de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d’instrucció va preguntar a la fiscalia quines diligències volia practicar. Arran de la resposta de la fiscalia, el 15 de desembre passat el jutjat va denegar les diligències proposades en la querella de Jové i Riba, va denegar la investigació de l’empresa OSY Technologies SARL, propietària de NSO, i va acordar la pràctica d’algunes diligències demanades per la fiscalia. Jové i Riba van recórrer la decisió, i l’Audiència els va donar parcialment la raó.

El tribunal, per unanimitat, considerava “incoherent” la decisió de la magistrada instructora i no donava la raó a la fiscalia, que es va oposar a l’interrogatori dels representants de NSO al·legant que no constava que haguessin operat en territori espanyol. L’Audiència li recordava al jutjat i a la fiscalia que la querella és per investigar si els mòbils espanyols de Jové i Riba van ser espiats mentre es trobaven a Espanya.

Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, que va concloure que el CNI ha sotmès la interceptació de comunicacions al control judicial, l’Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba, i que declari la directora de l’organisme, Esperanza Casteleiro. “Per tant, la declaració no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb l”spyware’ es va fer conforme a la  legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial, tot i que, donat el caràcter secret d’aquestes actuacions no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa”.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut