Dissabte, 13 d'agost de 2022 - Edició 1479
La República

Puigdemont davant la impunitat d’un jutge que va atacar l’independentisme: “L’Espanya que agrada als constitucionalistes”

El CGPJ ha arxivat la investigació contra el magistrat per fer piulades contra independentistes, i no li obrirà cap expedient disciplinari

Redacció 01/06/2022
El MHP Puigdemont intervenint a l'Europarlament

El promotor de l’Acció Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha arxivat la diligència informativa oberta al magistrat Carlos Antonio Vegas, titular del jutjat social número 1 de Barcelona, en considerar que els fets pels quals va ser denunciat no són constitutius de cap falta disciplinària. L’arxivament de la diligència informativa implica que no s’obrirà un expedient disciplinari al magistrat. La diligència informativa ara arxivada es va obrir pel promotor com a conseqüència de l’escrit de denúncia de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en relació amb una sèrie de tuits publicats pel magistrat sota el perfil ‘Randy Watson @EstatCharnego’ i que, en opinió de Ciuró, vulneraven els principis d’ètica judicial.

Més tard es va unir a la mateixa diligència informativa la comunicació remesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació amb la recusació formulada per l’exdiputada i periodista Pilar Rahola en un procediment d’acomiadament del que era part. La sala social del TSJC va admetre la recusació, que havia estat rebutjada prèviament pel magistrat, en entendre que els tuits havien trencat la seva aparença d’imparcialitat.

“L’Espanya que tant agrada als constitucionalistes és aquesta”, ha etzibat el president Puigdemont en una piulada després de compartir aquest nou escàndol, i ha enumerat tots els punts contra Catalunya que fa que el feixisme espanyol somrigui: “L’Espanya que perjudica els catalans amb l’escassa execució d’inversions, la que estigmatitza els catalanoparlants, la que protegeix delinqüents amb toca o placa…”


Les excuses del promotor per deixar impune el magistrat

Respecte del primer escrit, el promotor assenyala que el magistrat va emetre els tuits amb pseudònim i en un compte privat, per la qual cosa cal suposar que va actuar a títol particular utilitzant un nom que no revelava, ni directament ni indirectament, la seva pertinença a la carrera judicial. També explica que les actuacions disciplinàries es regeixen pel principi de tipicitat, cosa que significa que només podran sancionar-se aquelles conductes que encaixin en algun dels tipus descrits per la Llei orgànica del poder judicial. En aquest cas, els tuits “no reuneixen els pressupòsits que integren els tipus disciplinaris que actuen com a límit” a la llibertat d’expressió dels jutges i magistrats, com són la revelació de secrets, la creació d’enfrontaments greus amb les autoritats de la circumscripció on exerceixin la jurisdicció, la correcció de l’exercici de la funció jurisdiccional feta per altres integrants de la carrera judicial o la manca de la consideració deguda.

A més, l’escrit presentat per la consellera de Justícia denunciava el magistrat per possible vulneració dels principis d’ètica judicial, competència que queda fora de l’àmbit d’acció del promotor, que s’ha de circumscriure als il·lícits disciplinaris. Per acord del ple del CGPJ del 20 de desembre de 2016, les hipotètiques vulneracions dels Principis d’Ètica Judicial no tenen conseqüències disciplinàries sempre i quan la conducta de què es tracti no encaixi en alguna de les infraccions disciplinàries recollides a la LOPJ.

En relació amb la comunicació remesa pel TSJC sobre el cas de Pilar Rahola, el promotor analitza si el magistrat va incomplir conscientment el seu deure d’abstenir-se en un procediment judicial per enemistat manifesta amb una part o per tenir interès, directe o indirecte, en la causa. Parteix de la constatació com a fet cert que els tuits del magistrat van generar dubtes respecte de la seva aparença d’imparcialitat, que és una de les causes de recusació previstes a la LOPJ. I que la inobservança del deure d’abstenció, essent conscient que concorre alguna de les causes legalment previstes, és una falta disciplinària molt greu. En aquest cas, el promotor considera que tampoc no es donen els pressupòsits d’aquesta infracció. Explica que el fet que un magistrat no s’abstingui del coneixement d’un assumpte no constitueix per si mateix una infracció disciplinària. Per ser mereixedora de sanció, la negativa a abstenir-se ha de realitzar-se “sabent” que existia una raó per això.

En el cas analitzat, el magistrat va negar tenir un sentiment d’enemistat cap a Rahola i tampoc va existir tracte personal previ entre tots dos. A més, assegura que cal tenir en compte que la recusació va ser finalment admesa pel TSJC, no perquè hi hagués indicis d’enemistat manifesta amb una de les parts o d’interès, directe o indirecte, en la causa, sinó per la falta d’aparença d’imparcialitat causada pels tuits. La decisió del promotor, que pot recórrer davant la Comissió Permanent del CGPJ, ha estat notificada al magistrat interessat i a la consellera de Justícia, i comunicada al president del TSJC, Jesús María Barrientos.