Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Òmnium reclama una estratègia independentista guanyadora no condicionada per la repressió

|

- Publicitat -

El president d’Òmnium i pres polític, Jordi Cuixart, i els dos vicepresidents de l’entitat Marcel Mauri i Clàudia Pujol publiquen aquest diumenge un article conjunt a El Punt Avui amb el títol ‘Reptes per a un país just i lliure’ en el qual manifesten que “ho tornarem a fer. La repressió no pot condicionar els legítims anhels democràtics del poble de Catalunya”. Coincidint amb els 60 anys que Òmnium complir aquest mes de juliol i enumeren els reptes que creuen que les institucions han d’assumir: “des­ti­nar el 2% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat a cul­tura, enfor­tir el model d’escola cata­lana, afron­tar l’emergència lingüística i com­ba­tre els dis­cur­sos d’odi i la into­lerància. I, amb més de 3.300 repre­sa­li­ats, cal un front comú per l’amnis­tia i la reso­lució del con­flicte polític. Neces­si­tem ins­ti­tu­ci­ons valen­tes, sí. Però, com a soci­e­tat civil, no defu­gim res­pon­sa­bi­li­tats, i el dia 12 de maig farem públic com ento­mem també els rep­tes que ens són pro­pis per asso­lir aquests matei­xos objec­tius”.

Afegeixen que “és indis­pen­sa­ble una estratègia inde­pen­den­tista gua­nya­dora. Amb ins­ti­tu­ci­ons, ciu­ta­da­nia orga­nit­zada, pre­sos polítics, exi­li­ats i la tasca d’inter­na­ci­o­na­lit­zació de l’exili i del Con­sell per la República. Tot­hom és neces­sari, i a Òmnium ens ofe­rim per con­ti­nuar gene­rant grans con­sen­sos que per­me­tin enfor­tir tots els espais de tro­bada per avançar ple­gats. La legítima dis­crepància tàctica no pot subs­ti­tuir la cons­trucció ina­jor­na­ble d’una estratègia con­junta per fer front a la repressió i gua­nyar el dret a ser inde­pen­dents. Estem con­vençuts que les diver­ses mira­des dins l’inde­pen­den­tisme poden con­fluir, que no hi ha res insal­va­ble. Hi dei­xa­rem la pell, perquè davant d’aquesta crisi sistèmica, ens cal gene­ro­si­tat, valen­tia i sen­tit d’estat. Apren­guem de tot el que hem vis­cut aquests dar­rers anys, els més apas­si­o­nants de la història recent del nos­tre país, i con­ver­tim aquests apre­nen­tat­ges en com­pro­mi­sos ina­jor­na­bles per cons­truir un país just, culte i lliure”.

Publicitat

Adverteixen que “convé tenir sem­pre pre­sent que la lluita per l’auto­de­ter­mi­nació és tan llarga com col·lec­tiva; espe­ci­al­ment per superar els cants de sirena, que de nou arri­ba­ran bus­cant renúncies per la via del perdó o el pene­di­ment. Avui, 115 cau­ses polítiques ober­tes ens recor­den que la repressió és una etapa ine­vi­ta­ble; la lluita que ara ini­ci­a­rem al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans i l’amnis­tia nei­xen de l’acti­tud de dig­ni­tat i con­fron­tació, de la volun­tat de gua­nyar legi­ti­mi­tat a cada nou pas sense rega­lar mai la ban­dera del diàleg. Ho tor­na­rem a fer. Perquè, si alguna cosa hem après, és que la repressió no pot con­di­ci­o­nar els legítims anhels democràtics del poble de Cata­lu­nya. Tres anys i mig després de l’1-O, és evi­dent que no hem gua­nyat, però també que no som on l’Estat ens vol­dria. El país con­ti­nua en movi­ment cap a la República, i ens cal ser més deter­mi­nats sense renun­ciar a ser més ni a cap estratègia no vio­lenta. Per això no podem mal­ba­ra­tar la majo­ria inde­pen­den­tista del 52% ni dei­xar d’inter­pel·lar el con­junt de la soci­e­tat cata­lana”.

“Volem la inde­pendència per dis­po­sar de les eines d’un estat propi i garan­tir-nos un pre­sent i un futur millors. Som un país de llui­tes com­par­ti­des, que s’ha asfal­tat car­rers i gua­nyat lli­ber­tats per per­sis­tir, i que avui no s’arronsa per sal­var la cul­tura que ens fa humans. Que s’emmi­ra­lla en els for­ma­dors de mes­tres de català en la clan­des­ti­ni­tat de la llarga nit fran­quista i en els pares i mares cas­te­lla­no­par­lants de Santa Coloma de Gra­me­net, que amb la lluita per la immersió lingüística van con­tri­buir deci­si­va­ment a la cohesió social. Una soci­e­tat civil empo­de­rada és el prin­ci­pal balu­ard per pro­te­gir la vida digna. Tots els que ens han pre­ce­dit, des dels cinc empre­sa­ris fun­da­dors fins a l’enyo­rada Muriel, ens han ense­nyat que la prin­ci­pal con­tri­bució d’Òmnium Cul­tu­ral és ser­vir el con­junt de la soci­e­tat cata­lana, sense por ni límits. Arri­bar junts i lluny és el veri­ta­ble actiu de país”, escriuen.

I acaben afirmant que “amb la pers­pec­tiva dels 60 anys, con­ti­nu­a­rem enfor­tint ple­gats un exèrcit d’homes i dones lliu­res, armat de raons i d’espe­ran­ces que, amb la humil pre­tensió de con­tri­buir a un món més digne i culte, no defa­lleixi fins a arri­bar a la República cata­lana, a seguir con­re­ant un futur de justícia i lli­ber­tat per a tot­hom, pensi com pensi i vin­gui d’on vin­gui”.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut