Òmnium reclama una estratègia independentista guanyadora no condicionada per la repressió

El president d’Òmnium i pres polític, Jordi Cuixart, i els dos vicepresidents de l’entitat Marcel Mauri i Clàudia Pujol publiquen aquest diumenge un article conjunt a El Punt Avui amb el títol ‘Reptes per a un país just i lliure’ en el qual manifesten que “ho tornarem a fer. La repressió no pot condicionar els legítims anhels democràtics del poble de Catalunya”. Coincidint amb els 60 anys que Òmnium complir aquest mes de juliol i enumeren els reptes que creuen que les institucions han d’assumir: “des­ti­nar el 2% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat a cul­tura, enfor­tir el model d’escola cata­lana, afron­tar l’emergència lingüística i com­ba­tre els dis­cur­sos d’odi i la into­lerància. I, amb més de 3.300 repre­sa­li­ats, cal un front comú per l’amnis­tia i la reso­lució del con­flicte polític. Neces­si­tem ins­ti­tu­ci­ons valen­tes, sí. Però, com a soci­e­tat civil, no defu­gim res­pon­sa­bi­li­tats, i el dia 12 de maig farem públic com ento­mem també els rep­tes que ens són pro­pis per asso­lir aquests matei­xos objec­tius”.

Afegeixen que “és indis­pen­sa­ble una estratègia inde­pen­den­tista gua­nya­dora. Amb ins­ti­tu­ci­ons, ciu­ta­da­nia orga­nit­zada, pre­sos polítics, exi­li­ats i la tasca d’inter­na­ci­o­na­lit­zació de l’exili i del Con­sell per la República. Tot­hom és neces­sari, i a Òmnium ens ofe­rim per con­ti­nuar gene­rant grans con­sen­sos que per­me­tin enfor­tir tots els espais de tro­bada per avançar ple­gats. La legítima dis­crepància tàctica no pot subs­ti­tuir la cons­trucció ina­jor­na­ble d’una estratègia con­junta per fer front a la repressió i gua­nyar el dret a ser inde­pen­dents. Estem con­vençuts que les diver­ses mira­des dins l’inde­pen­den­tisme poden con­fluir, que no hi ha res insal­va­ble. Hi dei­xa­rem la pell, perquè davant d’aquesta crisi sistèmica, ens cal gene­ro­si­tat, valen­tia i sen­tit d’estat. Apren­guem de tot el que hem vis­cut aquests dar­rers anys, els més apas­si­o­nants de la història recent del nos­tre país, i con­ver­tim aquests apre­nen­tat­ges en com­pro­mi­sos ina­jor­na­bles per cons­truir un país just, culte i lliure”.

Adverteixen que “convé tenir sem­pre pre­sent que la lluita per l’auto­de­ter­mi­nació és tan llarga com col·lec­tiva; espe­ci­al­ment per superar els cants de sirena, que de nou arri­ba­ran bus­cant renúncies per la via del perdó o el pene­di­ment. Avui, 115 cau­ses polítiques ober­tes ens recor­den que la repressió és una etapa ine­vi­ta­ble; la lluita que ara ini­ci­a­rem al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans i l’amnis­tia nei­xen de l’acti­tud de dig­ni­tat i con­fron­tació, de la volun­tat de gua­nyar legi­ti­mi­tat a cada nou pas sense rega­lar mai la ban­dera del diàleg. Ho tor­na­rem a fer. Perquè, si alguna cosa hem après, és que la repressió no pot con­di­ci­o­nar els legítims anhels democràtics del poble de Cata­lu­nya. Tres anys i mig després de l’1-O, és evi­dent que no hem gua­nyat, però també que no som on l’Estat ens vol­dria. El país con­ti­nua en movi­ment cap a la República, i ens cal ser més deter­mi­nats sense renun­ciar a ser més ni a cap estratègia no vio­lenta. Per això no podem mal­ba­ra­tar la majo­ria inde­pen­den­tista del 52% ni dei­xar d’inter­pel·lar el con­junt de la soci­e­tat cata­lana”.

“Volem la inde­pendència per dis­po­sar de les eines d’un estat propi i garan­tir-nos un pre­sent i un futur millors. Som un país de llui­tes com­par­ti­des, que s’ha asfal­tat car­rers i gua­nyat lli­ber­tats per per­sis­tir, i que avui no s’arronsa per sal­var la cul­tura que ens fa humans. Que s’emmi­ra­lla en els for­ma­dors de mes­tres de català en la clan­des­ti­ni­tat de la llarga nit fran­quista i en els pares i mares cas­te­lla­no­par­lants de Santa Coloma de Gra­me­net, que amb la lluita per la immersió lingüística van con­tri­buir deci­si­va­ment a la cohesió social. Una soci­e­tat civil empo­de­rada és el prin­ci­pal balu­ard per pro­te­gir la vida digna. Tots els que ens han pre­ce­dit, des dels cinc empre­sa­ris fun­da­dors fins a l’enyo­rada Muriel, ens han ense­nyat que la prin­ci­pal con­tri­bució d’Òmnium Cul­tu­ral és ser­vir el con­junt de la soci­e­tat cata­lana, sense por ni límits. Arri­bar junts i lluny és el veri­ta­ble actiu de país”, escriuen.

I acaben afirmant que “amb la pers­pec­tiva dels 60 anys, con­ti­nu­a­rem enfor­tint ple­gats un exèrcit d’homes i dones lliu­res, armat de raons i d’espe­ran­ces que, amb la humil pre­tensió de con­tri­buir a un món més digne i culte, no defa­lleixi fins a arri­bar a la República cata­lana, a seguir con­re­ant un futur de justícia i lli­ber­tat per a tot­hom, pensi com pensi i vin­gui d’on vin­gui”.

https://twitter.com/omnium/status/1388774711975350274