Dilluns, 21 d'Octubre de 2019 - Edició 451
La República

Vist per a sentència: Ara és el torn del poble

La societat catalana ha de recollir la dignitat mostrada pels presos polítics durant el judici farsa

Gerard Sesé
Gerard Sesé 12/06/2019
Presos i preses polítics asseguts al Suprem

L’última jornada del judici farsa que s’ha celebrat al Tribunal Suprem espanyol a Madrid ha tornat a donar veu als presos polítics catalans, víctimes d’una autèntica operació d’Estat que intenta oprimir i exterminar l’independentisme.

Tenien 15 minuts per a poder dirigir-se al tribunal i intentar convèncer-los de la seva innocència. Els 12 processats han volgut fer ús d’aques torn de paraula tot i que era optatiu. Amb la seva manera i estil de cadascú, els presos polítics han demostrat que, malgrat estar passant una situació personal dura i que 9 d’ells estan en injusta presó preventiva, tenen intacte la seva dignitat i sentit democràtic. Especialment eloqüents i brillants han estat els discursos de Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva i Carme Forcadell.

Gran part de la societat catalana ha estat pendent de les seves intervencions. Bona part dels qui hem fet d’espectadors, per no dir tothom, ens hem emocionat en escoltar l’honorabilitat de les argumentacions. Fins i tot, a més d’un se li ha escapat més d’una llàgrima, com un servidor, en engolir inquiets l’escrupolosa decència dels seus raonaments, carregats de certeses. Amb una oratòria contundent però sense deixar de mostrar-se serens, tranquils i, com no, sentimentals. I, una vegada més, els demòcrates catalans se’ns ha fet petit el cor, hem sentit un nus a l’estómac i la gola se’ns ha assecat. Una barreja de sentiments trobats que afloraven una mescla de frustració per la injustícia i admiració per uns polítics de gran nivell intel·lectual i humà.

Per tant, ara que el judici està vist per sentència i s’espera una condemna dura, aquest aiguabarreig d’emocions i sentiments s’han de traduir en accions que estiguin al nivell del moment que viu Catalunya. Transformar tota la indignació i ràbia en una nova onada de mobilitzacions. Toca recollir el guant que ens han deixat les paraules dels presos polítics al TS i és tota una responsabilitat. Però ja hem demostrat que en som capaços.

Això sí, cal preparar-se bé pel nou embat: ja sigui per a respondre les sentències com per afrontar unes futures eleccions catalanes o qualsevol altre repte que es plantegi en clau de desobediència civil pacífica.

Cada cop són més els pòsits que els demòcrates catalans estem acumulant i que ens han fet la pell dura i han aguditzat el nostre enginy: El 6 i 7 de setembre, el 20-S, l’1-O, el 3-O, el discurs del rei, la declaració congelada, la votació al Parlament, l’exili, la presó, el 155…

Tot això ha de servir per a nodrir l’esperit de l’anhel de llibertat del nostre país i tenir molt clar que tot depèn de nosaltres i no hem de menystenir un enemic que ha demostrat estar disposat a tot.

Ja ho han dit els nostres polítics avui al TS: “Darrere nostre vindrà nova gent”. “No hi ha prou presons per tants demòcrates”. “Volem una República catalana per oferir un futur millor per les pròximes generacions on no s’empresoni per voler votar”. “Ho tornarem a fer”. I jo afegeixo: “I aquest cop guanyarem”.

Relacionats